La porta del gessamí



Els pètals tapen esquerdes
i perfumen els racons,

La tendresa ens cobreix les arrugues de la pell
i l'alegria ens fa oblidar que ...
el temps ja ens pesa una mica. 




Comentaris

  1. La poesia ens fa assaborir la tendresa.
    L'amor alleugereix el pes del temps.

    "...el gessamí, quan l’amada
    s’ajeu, pàl·lida a dormir,
    el té viu sense saber-ho,
    al cabell que es descenyí.
    La rosa fa enamorar-se
    i el gessamí defallir."
    (Josep Carner)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No coneixia aquest poema de Josep Carmer. És preciós!
      Moltíssimes gràcies, Xavier!

      Elimina
  2. Em recorda el que deia Rosa Cabré a la carrera, que la vida és una roca de duresa coberta de vels de felicitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina frase més poètica, també!
      M'agrada molt!
      Moltes gràcies, Helena!

      Elimina
  3. Un gessamí Amb tota la seva ufanor , intenta entrar per la porta mig enderrocada, segur que s'apartarà per deixar-lo entrar. I a mi em recorda en Verdaguer:

    "A l’ombra d’un gessamí
    mirava un matí
    d'escloure l’albada;
    cada flor era un estel,
    i el verd cobrecel
    era una estrellada".
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Preciós també, com sempre, Verdaguer! Gràcies M Roser!

      Elimina
  4. Respostes
    1. És un dir, per no exagerar.... no sé si és molt exacte.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars