La Llacuna



Transitàvem passadíssos de llum,  les ombres eren curtes i no ens canviaven ni el trajecte  ni la mirada. Enllà, enllà, les ombres es van fer mestresses del nostre pas. Feia fred i calia el canvi. Sortir a la claror de la plaça, a l'escalfor del sol de tardor, abans que l'hivern arribi.


Comentaris

  1. Avui més de quatre agrairien tenir un porxo com aquest tan bonic per aixoplugar-se, ja que per fi la tardor es porta bé i cau una bona pluja...Encara es faran bolets!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona pluja, que ja tocava i sembla que plou amb ganes, de nit i de dia!

      Elimina
  2. El sol encara escalfa massa, pel meu gust, però la pluja d'avui, malgrat tingui els peus molls, ja em diu mol més de la tardor.
    Si aquesta imatge és preciosa amb sol, amb pluja també li deu escaure molt bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara, aviat, aviat agrairem que ens toqui el solet... i la pluja és molt i molt benvinguda. Ens feia molta falta, ja.

      Elimina
  3. Costa ben poc fer el pas cap a la claror, a l'escalfor del sol abans de que arribin els xàfecs inevitables.

    ResponElimina
  4. El sol sembla car de veure avui, però aviat podrem tenir aquest solet que escalfa els matins de tardor i hivern, que es posa tan bé.

    ResponElimina
  5. És curiós que les ombres siguen curtes a l'hora de dinar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars