La Llacuna
Transitàvem passadíssos de llum, les ombres eren curtes i no ens canviaven ni el trajecte ni la mirada. Enllà, enllà, les ombres es van fer mestresses del nostre pas. Feia fred i calia el canvi. Sortir a la claror de la plaça, a l'escalfor del sol de tardor, abans que l'hivern arribi.
Avui més de quatre agrairien tenir un porxo com aquest tan bonic per aixoplugar-se, ja que per fi la tardor es porta bé i cau una bona pluja...Encara es faran bolets!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Bona pluja, que ja tocava i sembla que plou amb ganes, de nit i de dia!
EliminaEl sol encara escalfa massa, pel meu gust, però la pluja d'avui, malgrat tingui els peus molls, ja em diu mol més de la tardor.
ResponEliminaSi aquesta imatge és preciosa amb sol, amb pluja també li deu escaure molt bé!
Ara, aviat, aviat agrairem que ens toqui el solet... i la pluja és molt i molt benvinguda. Ens feia molta falta, ja.
EliminaCosta ben poc fer el pas cap a la claror, a l'escalfor del sol abans de que arribin els xàfecs inevitables.
ResponEliminaA veure, està costant, segur que serà per bé, però...
EliminaEl sol sembla car de veure avui, però aviat podrem tenir aquest solet que escalfa els matins de tardor i hivern, que es posa tan bé.
ResponEliminaPotser després de la pluja, gaudirem més del sol...
EliminaÉs curiós que les ombres siguen curtes a l'hora de dinar.
ResponEliminaAquest món és estrany, Jp, no hi ha quiml'entengui...
Elimina