Relats conjunts de maig:

Casa de tres portes…

Casa de tres portes a Pontons (Alt Penedès) 

 Si tens dues portes per entrar, no t'ofusquis amb la que està tapiada.

Relats Conjunts de Març: Compra fins que caiguis

Banksy, Shop until you Drop

Des del meu viatge a Londres, ara ja fa uns quants anys,  que no he pogut deixar de mirar i admirar aquest mural de Banksy.  Des del primer moment  ja li vaig fer una fotografia,  i encara la tinc guardada,  però he buscat i buscat per internet múltiples imatges d'aquest mural,  per veure si es veia millor que la meva foto de mòbil.  El dibuix era molt amunt  i la meva imatge no era tant bona.

I sí,  tan quan el vaig veure al natural, com quan l'he vist en totes les reproduccions que he buscat, m'hi he vist,  a mi, en caiguda lliure,  amb els meus cabells com eriçats,  amb la faldilleta tan curta que portava en altres èpoques, les sabates de taló  i les mans....cadascú pot pensar el que vulgui, però jo reconec les meves mans.

Ara sé la causa de tot el que m'ha passat i de les dificultats que he tingut.  Els artistes tenen visions  que poden semblar imaginaries, però ara veig que són ben reals.  

Jo, en algun moment o en alguna altra vida, devia caure de molt amunt amb el meu carro del supermercat...  i és per això, per aquest trauma desconegut fins ara, que  mai no he pogut utilitzar aquesta mena de carros i que cada cop que intento posar les mans  a la barra per agafar-lo  tinc un atac de pànic  o marejos o desmais... 

Ara em falta investigar com, quan i on es pot caure des d'un terrat amb un carro de supermercat.  Bé  ho he d'aclarir. Trobar en Banksy, sembla que no és cap feina fàcil.  No dubteu que us tindré informats.

Baladre

No hi ha marxa enrere,

fa anys que hi visc:

arrelat a la terra,

arrecerat a la casa.

En silenci. 

Escoltant les queixes 

d'abandonament del gerani,

que no calla mai.

No hi ha marxa enrere.

Ja marxaria, ja, però…

Soc d'aquí i m'hi quedo.

Finestreta

Finestreta a Castellet (Alt Penedès)

No hi ha cap finestra tan petita que no hi puguin passar les paraules.

Cristal·lí

 

Ve de ca l'Helena

Nítid cristal·lí
en un món que s'esquerda.
Trista mirada.

La lluna sota un pi

- Ho veus com la lluna s'amaga sota del pi?

- A tu t'ho sembla, però no és així.  La lluna està molt més amunt.

- Però baixa quan vol, ve a deixar-nos missatges secrets  ell i a mi.

- A qui?

- Al pi i a mi.

- I quins missatges són aquests?

- Encara no els he entès, però els desxifraré.

- Me'ls ensenyes?

- Només es poden veure les nits de lluna plena.

- Falta poc.

- Exactament tres nits.

- Me'ls ensenyaràs?

- Has de venir preparat per enfilar-te pel tronc fins a la primera branca.

- Portaré uns grampons.

Al cap de tres dies,  enfilats al  pi sobre l'escorça van poder llegir: 

το πεύκο είναι φίλος μου και εσύ. Αν φροντίσεις το πεύκο, θα βρεις δώρο κάθε πανσέληνο.

No van entendre res,  però colpits pel misteri,  van fer del pi el seu amic i li portaven aigua de tant en tant.

A la propera lluna plena,  sense ni haver d'enfilar-se, van veure escrit el mateix missatge i van trobar un bol molt gros ben ple de pinyons pelats. 

- Quin regal!  M'encanten els pinyons!