La lluna sota un pi
- Ho veus com la lluna s'amaga sota del pi?
- A tu t'ho sembla, però no és així. La lluna està molt més amunt.
- Però baixa quan vol, ve a deixar-nos missatges secrets ell i a mi.
- A qui?
- Al pi i a mi.
- I quins missatges són aquests?
- Encara no els he entès, però els desxifraré.
- Me'ls ensenyes?
- Només es poden veure les nits de lluna plena.
- Falta poc.
- Exactament tres nits.
- Me'ls ensenyaràs?
- Has de venir preparat per enfilar-te pel tronc fins a la primera branca.
- Portaré uns grampons.
Al cap de tres dies, enfilats al pi sobre l'escorça van poder llegir:
το πεύκο είναι φίλος μου και εσύ. Αν φροντίσεις το πεύκο, θα βρεις δώρο κάθε πανσέληνο.
No van entendre res, però colpits pel misteri, van fer del pi el seu amic i li portaven aigua de tant en tant.
A la propera lluna plena, sense ni haver d'enfilar-se, van veure escrit el mateix missatge i van trobar un bol molt gros ben ple de pinyons pelats.
- Quin regal! M'encanten els pinyons!
Sense entendre el missatge, van fer just el que aquest els demanava perquè quan l'amistat és el que compta, el cor t'ajuda a fer el que toca... encara que no entenguis grec.
ResponEliminaEls teus protagonistes es mereixen el regal i tu et mereixes un gran aplaudiment per aquest conte tan bonic. :-)
Abraçades!!
A vegades no cal entendre gaire, només ens cal seguir allò que ens diu el cor.
EliminaMoltes gràcies, Mc!
Abraçades.
Sense entendre-ho van fer el que deia la lluna. ;-)
ResponEliminaI els va anar bé, un regal cada lluna plena i un bon amic a qui cuidar... o cuidar-se mútuament...
Un conte preciós ens has regalat avui.
Aferradetes, preciosa.
Doncs sí, ho van fer... suposo que tenir-ne ganes va ser suficient. Cuidar-se els uns als altres... hi ha alguna cosa millor?
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, bonica!
En Pi té uns misteris que mai no he entès:
ResponElimina3,1415926535897932384626433832795028841971693993751058209749445923078164062862
Per sort, l'amic Pi ens permet resumir-ho a 3,1416. Tot i això segueixo sense entendre res.
Home que uns cosa tan concreta, definida i finita com una circumferècia es defineixi per un nombre que no te final, no s'entén gaire, no.
EliminaSi l'escurcem, sembla més de la família, com si diguéssim Xavi, per exemple.
Y ademas estan carisimos en el super. Así es que a cuidar mucho del pino.
ResponEliminaBesos.
Sí, caríssims! ;-)
EliminaUna abraçada.
"El pi és el meu amic i tu també. Si cuides el pi, cada lluna plena trobaràs un regal". El que és un regal és el teu relat, tan sorprenent.
ResponEliminaEm fas pensar en la cançó dels Esquirols:
Dins la fosca, tot d'una,
sobre el tronc d'un vell pi;
s'enfilava la lluna
com el punt d'una "i".
Olarà liria,
olarà liró;
olarà liria,
olarà liró.
Apa que no l'he cantada milers de vegades, jo, aquesta cançó... m'encanta.
EliminaMoltes gràcies, Helena!