La lluna sota un pi
- Ho veus com la lluna s'amaga sota del pi?
- A tu t'ho sembla, però no és així. La lluna està molt més amunt.
- Però baixa quan vol, ve a deixar-nos missatges secrets ell i a mi.
- A qui?
- Al pi i a mi.
- I quins missatges són aquests?
- Encara no els he entès, però els desxifraré.
- Me'ls ensenyes?
- Només es poden veure les nits de lluna plena.
- Falta poc.
- Exactament tres nits.
- Me'ls ensenyaràs?
- Has de venir preparat per enfilar-te pel tronc fins a la primera branca.
- Portaré uns grampons.
Al cap de tres dies, enfilats al pi sobre l'escorça van poder llegir:
το πεύκο είναι φίλος μου και εσύ. Αν φροντίσεις το πεύκο, θα βρεις δώρο κάθε πανσέληνο.
No van entendre res, però colpits pel misteri, van fer del pi el seu amic i li portaven aigua de tant en tant.
A la propera lluna plena, sense ni haver d'enfilar-se, van veure escrit el mateix missatge i van trobar un bol molt gros ben ple de pinyons pelats.
- Quin regal! M'encanten els pinyons!
Sense entendre el missatge, van fer just el que aquest els demanava perquè quan l'amistat és el que compta, el cor t'ajuda a fer el que toca... encara que no entenguis grec.
ResponEliminaEls teus protagonistes es mereixen el regal i tu et mereixes un gran aplaudiment per aquest conte tan bonic. :-)
Abraçades!!