La lluna sota un pi


- Ho veus com la lluna s'amaga sota del pi?
- A tu t'ho sembla, però no és així.  La lluna està molt més amunt.
- Però baixa quan vol, ve a deixar-nos missatges secrets  ell i a mi.
- A qui?
- Al pi i a mi.
- I quins missatges són aquests?
- Encara no els he entès, però els desxifraré.
- Me'ls ensenyes?
- Només es poden veure les nits de lluna plena.
- Falta poc.
- Exactament tres nits.
- Me'ls ensenyaràs?
- Has de venir preparat per enfilar-te pel tronc fins a la primera branca.
- Portaré uns grampons.

Al cap de tres dies,  enfilats al  pi sobre l'escorça van poder llegir: 
το πεύκο είναι φίλος μου και εσύ. Αν φροντίσεις το πεύκο, θα βρεις δώρο κάθε πανσέληνο.

No van entendre res,  però colpits pel misteri,  van fer del pi el seu amic i li portaven aigua de tant en tant.
A la propera lluna plena,  sense ni haver d'enfilar-se, van veure escrit el mateix missatge i van trobar un bol molt gros ben ple de pinyons pelats. 
- Quin regal!  M'encanten els pinyons!

Comentaris

  1. Sense entendre el missatge, van fer just el que aquest els demanava perquè quan l'amistat és el que compta, el cor t'ajuda a fer el que toca... encara que no entenguis grec.

    Els teus protagonistes es mereixen el regal i tu et mereixes un gran aplaudiment per aquest conte tan bonic. :-)

    Abraçades!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades no cal entendre gaire, només ens cal seguir allò que ens diu el cor.
      Moltes gràcies, Mc!

      Abraçades.

      Elimina
  2. Sense entendre-ho van fer el que deia la lluna. ;-)
    I els va anar bé, un regal cada lluna plena i un bon amic a qui cuidar... o cuidar-se mútuament...
    Un conte preciós ens has regalat avui.
    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, ho van fer... suposo que tenir-ne ganes va ser suficient. Cuidar-se els uns als altres... hi ha alguna cosa millor?
      Moltes gràcies!
      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  3. En Pi té uns misteris que mai no he entès:
    3,1415926535897932384626433832795028841971693993751058209749445923078164062862
    Per sort, l'amic Pi ens permet resumir-ho a 3,1416. Tot i això segueixo sense entendre res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home que uns cosa tan concreta, definida i finita com una circumferècia es defineixi per un nombre que no te final, no s'entén gaire, no.

      Si l'escurcem, sembla més de la família, com si diguéssim Xavi, per exemple.

      Elimina
  4. Y ademas estan carisimos en el super. Así es que a cuidar mucho del pino.

    Besos.

    ResponElimina
  5. "El pi és el meu amic i tu també. Si cuides el pi, cada lluna plena trobaràs un regal". El que és un regal és el teu relat, tan sorprenent.

    Em fas pensar en la cançó dels Esquirols:

    Dins la fosca, tot d'una,
    sobre el tronc d'un vell pi;
    s'enfilava la lluna
    com el punt d'una "i".


    Olarà liria,
    olarà liró;
    olarà liria,
    olarà liró.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Apa que no l'he cantada milers de vegades, jo, aquesta cançó... m'encanta.
      Moltes gràcies, Helena!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars