Bona vista des del porxo de Sant Pere de Montgrony

A dins del negre, blau de cel.

Entremig de la foscor, surt la claror.

Des de dins podem veure l'espai obert.

Fins i tot en els pitjors moments, 

hi ha algun raig de llum, que hem de saber trobar.

Santa Maria de Montgrony

M'amago entre les roques.

Visc en la pau de la muntanya.

Sento les passes i els batecs dels visitants.

Només soc. Sense més.  (Ella)

M'amagaria entre les roques.

Viuria en la pau de les muntanyes.

Sentiria les passes i els batecs dels visitants.

No és ser.  Sense més.  (Jo)

Els colors del carrer

Finestres closes.

Colors amagats.

Passes llunyanes.

No cal perdó

Quan no hi ha cap culpa.

Només  diferència.

El Daró

Res no flueix.

I la llera és ben ampla.

Aigües sobtades.

No fluïm sobre

el no res. Com fluir dins

cada crescuda?

Soc un cor errant

que ha perdut el seu cos

per camins massa llisos.

Soc una llera massa ampla

que s'enyora sempre 

de plenituds i crescudes.

 

Riu adormit
quan retornin les pluges
baixarà amb força.

………………………………………Xavier Pujol

S’amaga l’aigua
tota la llera seca,
però té vida.

Espera pluja
et guardo el lloc amb mi
per poder marxar.

........................................... qui sap si...

A dried-up river,
where water once flowed galore
Tears do not fill it.
*
Un llit d'un riu assecat,
on abans l'aigua fluïa a munts
Les llàgrimes no l'omplen.

………………………………………Sean Jeating

Per sort encara
el verd ocupa el lloc
d'allò que ha estat.

.............................................Helena Bonals

Municipis visitats

Vaig veure que havia sortit una aplicació per portar el compte dels pobles visitats de Catalunya. 

Jo portava el compte a través d'un blog, però de seguida m,hi vaig afegir.

Doncs així estem: amb molta feina feta i encara molta per fer…. Passar del 50% ja és una primera fita, aconseguida.

Carregada

Entre els colors bonics

del barri tan antic, 

encara hi ha qui sobreviu amb dificultats,

carregant sobres les seves espatlles

farcells que segurament haurien de ser compartits.

Dones oprimides més  que mai.

 

Calma

Ca la Pilar Dumingu de La Bisbal d'Empordà

Jo no bec cervesa, ni artesana ni de cap altre tipus,  de tots aquests cartells,  que la meitat no sé ni de què parlen,  jo  no en faria gran cosa.

Potser només demanaré un cafè o una aigua i em miraré els cartells de lluny i les cadires de colors de ben a prop. I  m'encomanaré de tantes activitats, de tantes il·lusions i de tanta vida i em calcaré la calma de mirar-m'ho sense ser-hi ben bé del tot.  Com un magnífic decorat  que la ciutat ens ofereix per si hi volem seure.

Mirar passar les hores i viure cada segon.