Segles enrere, ho dic així perquè no tots són de la mateixa època, (aquest sembla que és del segle XVII) es van construir, a molts llocs de Catalunya, uns comunidors o conjuradors a prop de les esglèsies, sobretot per conjurar o allunyar el mal temps, les pluges o ventades o pedregades que podien fer mal. O també les excessives sequeres (potser els haurem de tornar a utilitzar, ben aviat).
Al castell de Calafell, el podeu veure just davant de l'espadanya, amb finestres als quatre vents, com era habitual.
La història diu que també es van fer servir per conjurar contra les bruixes, perquè es creia que eren elles les que portaven les maltempsades. La llegenda diu que a Calafell els va sortir malament aquesta idea, perquè una bruixa molt dolenta, la Pepa Barretina, (es pot ser dolent amb un nom així?) es va instal·lar a viure precisament al mateix conjurador.
No se sap del cert si aquest personatge va existir de veritat o només és llegenda, però la realitat és que van fer mans i mànigues perquè no s'acostés cap dona a tenir cura de l'església, ni de la mare de Déu de la Cova. El rector només volia homes per evitar que alguna dona fos una bruixa dolenta. Casumdena, com si no hi haguessin homes dolents!
Deien que la Pepa Barretina, des del mateix comunidor, feia conjurs perquè les pedregades fessin malbé els conreus, que portava i escampava malaties a la gent i sobretot, sobretot, els va servir per esporuguir nens i nenes, molts nenes i durant molts anys.
* * * * * * *
Però hi havia una noieta valenta, que es deia Cova, com la Mare de Déu de l'església del castell, que va voler conèixer la Pepa Barretina. Pujava de vespre quan ningú la veia i mirava com preparava els seus ungüents i els seus rituals suposadament malèfics. Però no, com sempre, el poder abusava de la seva capacitat d'acusar, ja fossin acusacions certes o falses i quan la veien al comunidor en mig d'una pedregada, es pensaven que la provocava, però la Cova, joveneta com era, va veure claríssim com l'aturava, i els rituals estranys i fastigosos amb cors de xais o de porcs, sempre eren amb bones intencions, se'n sortís o no.
La Cova va anar explicant totes les seves descobertes a la gent del poble, volia que la gent estimés la Pepa, però la gent no se'n creia ni un borrall de tot el que els deia i al final va ser la Cova la que haver de marxar i escapar-se perquè no l'acusessin de bruixeria també a ella. Sort que la Pepa, la va protegir i va trobar altres companyes de pobles més apartats que la van acollir i va poder aprendre moltes coses d'aquestes bruixes, que potser no eren tan dolentes com ens volien fer creure.
