Conjurador de Serrallonga
Un conjurador o comunidor és una petita edificació quadrada oberta als quatre vents. Eren edificacions que servien per conjurar el mal temps, per allunyar les tempestes, les pedregades i les malvestats del clima. Tot i que el seu origen és molt antic i pagà, el catolicisme, en alguns llocs va recollir aquesta tradició i aleshores era el capella que feia el "conjur" contr el mal temps o potser a favor del bon temps, de la pluja necessària i que no fes mal, també.
Casualment un dia d'aquest mes d'agost vam anar a visitar Porqueres al costat del llac de Banyoles i vam veure un edifici d'aquests, just al costat de l'esglèsia, però sense cap explicació i no vam saber què representava. (El veureu a la darrera foto de l'enllaç que he posat) Uns dies més tard vam anar a Serrallonga, al Vallespir. I vam veure aquest de les fotos, preciós, dalt d'un turó, amb molt bona vista i amb les explicacions necessàries per saber què era i entendre com anava tot plegat.
Les finestres als quatre vents permetien dirigir-se al costat d'on venia el perill que fos.
Ara, és una talaia on fa de bon mirar... quin paisatge més bonic!
Llàstima que els núvols d'aquest dia no ens van permetre veure el Canigó.
També és ben a prop de l'esglèsia.
Alguna vegada n'he vist alguna d'aquestes edificacions, però no estava gaire segura de perquè servien, i no en tenia ni idea de com se'n deien...
ResponEliminaEls que estan en llocs estratègics tenen unes vistes molt boniques i als quatre vents!!!
Bon vespre, Carme.
No n'hi ha gaires que s'hagin conservat. Però l'altre dia em deies que sí que havies estat a Porqueres, doncs aquest segur que l'has vist. És ben bé al costat de l'església.
EliminaNo sabia el nom d'aquestes edificacions ni sé segur si mai n'he vist cap.
ResponEliminaSi de cas em sona una edificació que ho podria ser, justament a la Catalunya Nord, prop de Vilafranca del Conflent.
Més o menys. Però mai ens hi hem aturat.
No recordo aquesta edificació de Vilafranca de Conflent. No et podria pas dir si ho és o no. Mhi fixaré quan hi tornem a passar. Algun dia hsuré d'anar al Conflent a veure els pobles.
EliminaJo tampoc coneixia aquestes edificacions, ni com es diuen ni per a què servien, Està molt bé aprendre coses noves, gràcies pel post.
ResponEliminaPer cert, trobo que està molt ben pensat això de tenir finestres als quatre vents per poder dirigir-se al perill en la direcció correcta... si no ho fas així segur que el "conjur" no funciona. ;-)
Ara posaré l'enllaç (també) de poble de Serrallonga, perquè el pugueu veure des de fora. També és bonic mirat de lluny i de fora.
EliminaEls "conjurs" són molt primmirats... a la que et descuides qualsevol detall, ja no funcionen. S'ha de vigilar molt! 😜
Sembla que feia un dia per conjurar-se'n! Tot i que protegir-se de moltes coses d'entrada negatives, també és protegir-se de les alegries, com venia a dir E.M. Forster.
ResponEliminaÉs ben cert això del Forster... nosaltres vam decidir "conjurar" que no se'na acabessin les ganes de riure i de moment va funcionar, perquè el conjur ens va fer riure immediatament... he, he, he....
EliminaQuines imatges tan espectaculars, Carme! Miris cap on miris, el paisatge és d'aquells que a mi tant m'enamoren! Tant me fa la tradició d'això dels perills; jo crec que m'hi moriria de felicitat...!
ResponEliminaEl Vallespir té una paisatge i una calma que enamora...
EliminaDoncs no sabria dir-te si n'ha vist mai cap. Hi si n'he vist algun no m'hauré fitxat prou en la seva singularitat.
ResponEliminaGràcies pel post. Ara hi pensaré quan faci turisme casolà per aquest petit i bonic, país que és el nostre .
Petons
A Serrallonga, diu que és l'únic que hi ha a França i que n hi ha molt poquets. Jo dono fe del de Porqueres, però tampoc n'he vist cap més enlloc.
EliminaCom a persona que porto molts anys empaitant comunidors i assimilats, em complau el vostre interès pels mateixos.
ResponEliminaPer si teniu ganes d'entretenir-vos una mica coneixent altres comunidors, vius o morts, podeu passejar per l'inventari que tinc publicat en obert a www.academia.edu amb el nom de "Record i Memòria dels Comunidors". Com veureu, la ben intencionada frase del de Serrallonga pretenent ser l'únic que resta dempeus, es queda una mica curta.
De moment no hi he posat fotografies. Amb el temps les aniré afegint. Però de cada un que us interessi us serà molt fàcil trobar-ne a Google cercant pel seu nom. I si no, aneu-los a retratar personalment (els que encara són drets). Us garanteixo que cada viatge serà una sorpresa.
Molts gràcies Francesc! per venir fins aqui i oferir-me el teu pdf. Jo en auell moment no coneixia cap més comunidor que els dos que esmento en aquest post. Ara tot i que m'hi he fixat quan vaig pels llocs, tampoc n'he vist gaires més. Aquí a Valldoreix en tenim un, que està tapiat, no li queda cap de els seves finestes obertes. I també en vaig veure un, l'estiu passat que vaig anar a Estamariu, ben bonic aquest,
Eliminafa d'entrada de l'església de Sant Vicenç.
Però quan obri el teu inventari, m'ajudarà a fixar-m'hi en els llocs adequats.