Si l'aigua és tan freda,
si obaga és la vall
quan l'estiu retorni
amb calor sufocant
et vindrem a veure.
Peus nus i valents
vindran a buscar-te
i el cos, més poruc,
sols podrà tastar-te.
El mateix paisatge en 24 hores justes de diferència.
La boira ens confon quan som a dins, però ens assenyala les valls i les terres baixes si la mirem des de fora.
Un dia més clar no defineix pas millor el paisatge.
Amb la boira és veuen unes coses i sense unes altres. Aprofitem el millor de cada cosa.
Van venir en Joan-Lluís Lluís i la Irene Solà a parlar-nos dels les llibres “El dia de l’ós” i “Canto jo i la muntanya balla”.
Van explicar una mica el que buscaven el que volien i com havien construït la novel·la. En Joan-Lluís és tot emoció, i emociona i diverteix i fa riure i commou. La Irene és més racional i intel·lectual, però també arriba molt tot el que diu i ho fa interessant. Ha aconseguit que rellegeixi el seu llibre, per gaudir-lo més encara que la primera vegada.
Va ser un dia bonic, en un lloc bonic. Sí mai teniu ocasió de sentir aquests autors en directe, no us els perdeu. Aprendreu coses i us divertireu.
