Quart mot

Hi ha tant d'enyor en aquestes hores quietes: 

L'enyor d'aquella claror daurada dels capvespres,

dels instants intensos, del batec al galop a dins del pit, 

de tota la teva pau dibuixada en un sol somriure,

de l'espill que retorna cada mot, cada gest, cada esguard. 

I ens fa més comprensibles a totes les mirades. 

L'enyor de la plenitud, encara que ja sigui meva per sempre. 

Cactus

No vull ni punxar, ni fer mal a ningú. 

Només busco respirar i no sentir-me presoner.

Escapa't com sigui!

Racó de carrer

Havia  voltat per tot el món, o com a mínim per tot el seu món, per trobar els colors de vida que ella volia. Ho sabia bé, va ser incansablement tenaç i tossuda en la seva recerca. 

Va tenir molta sort, de colors bells en va trobar molts, aquí i allà, arreu.  N'hi ha tants i de tants tons i de tantes intensitats!  Se'ls mirava, els vivia i els gaudia, fins que un dia va trobar aquells, aquells que li van semblar els seus, els que havia buscat des de sempre. 

Aquell racó va ser la seva fita. Per fi! Ja els tenia!

 I ara què? - es va preguntar perplexa…

Tercer mot

La Blanca pensava que les paraules d'ell eren massa prudents, o fins i tot massa fredes  per a la relació que estaven mantenint ja feia un temps, per la confiança, per les confidències, per les ganes de trobar-se i anar-se coneixent. Fins i tot per les abraçades. 

Ella s'inquietava, trobava a faltar alguna cosa, fins aquell dia que, en l'abraçada de retrobament, va sentir clarament els batecs del seu cor:  potents i accelerats. Emoció pura.

  

Olivera

La plenitud dels anys

i la capçada més ampla.

Com la nostra ment

que roman solitària

en una plenitud guanyada i perduda.

Ben arrelada en una terra massa esquerpa,

i sense por de cap adéu, 

un cop ben transitats tots els camins.

Delta

Hi ha una calitxa suau en el meu horitzó.

No em deixa veure amb claredat

ni el cel ni la terra ni el mar.

Miro les fites que em guien. 

Cada passa és la primera.

Cada passa em guia la següent.

Segon mot: daurat

- La paraula és bonica, poètica,  però no pas el seu significat. 

- Però que dius? Tan bonic és una cosa com l'altra. 

- Tot són gustos, però a mi les decoracions daurades, tant si són fetes amb or autèntic, com si és quincalla, no em diuen res. No m'agraden gens. 

- Oh! Quina falta d'imaginació! 

- Perdona, però daurat vol dir això. 

- I el daurat del sol damunt de l'aigua? I el de les fulles a la tardor? 

- Sí, són bonics, però no és daurat.

- Ostres! Tants caps tants barrets!