Els rams més petits

Eres tan petitona que cabies dins d'un mocador.

I passejàvem i passejàvem  i ja t'agradaven les flors.

En recollíem unes quantes, petites i salvatges: pixallits, campanetes o boixacs,  a la vora dels camins.

I també algunes herbes que ens semblaven boniques.

Eren estones de passeig limitades pel confinament.  

Eren estones de tresors petits i valuosos. 

Tu i jo, la teva alegria, la teva curiositat,  el teu repòs, el teu son, a  vegades.

Tu i jo i les teves primeres imatges del món.

Gerro

Buscaré flors de núvol

i pètals de sol amb gotes de pluja.

I fulles de foc i tiges d'argent.

Un groc d'estel, 

un verd de mar.

I aquell lila tan meu

que m’acabarà el ram.

Per tenir-ho tot present:

no oblidar cap somni, 

ni cap claror descoberta, 

ni la calidesa 

ni la profunditat. 

Ni la vida viscuda.

 

Rosa

Ningú no sent el que passa durant el fulgor  d'una trobada. 

L'eternitat es contrau fins al vertigen diví i després es necessita

el temps d'una vida per tornar a desplegar-se en la durada dels humans.

Muriel Barbery 

Quan la rosa va trobar la pau, és cert que ningú  no va sentir res. Però l'eternitat de cada segon va perdurar  tot el  temps de les seves vides. Si l'eternitat es va tornar a desplegar o no, i si va tornar al seu temps habitual, ells ja no ho sabran mai.  Savis i rics en els seus instants eterns.  

Lletres i fils: Març 2022

 

Art urbà a Manresa (Via de Sant Ignasi)

Que bé! Mai no havia venut uns mobles tan a prop del taller, que no costessin cap diner de transportar. 

Ha estat ben senzill. Mai no havia comprat uns mobles tan a prop de casa, i a sobre aprofitant la mateixa corriola dels veïns. 

Mai no havia pujat uns mobles tan lleugers com aquests, quina sort! Els mobles dibuixats no pesen gens: en farem via. 

Quina sort que hagin vingut veïns al pis de dalt, jo em sentia molt sola essent l'única que vivia en aquesta casa.

Si em poso a dibuixar la vida, la faré ben fàcil, que les coses siguin senzilles i agradables i que les persones estiguin contentes. Per disgustos, ja tenim la realitat. I la gent ho veurà i ho viurà cada dia. 

Geranis de pensament

2

Campaneta blava

T'aboques sobre els murs i

cobreixes les vores dels camins.

El teu color blau repica alegre

d'un so que m’entra pels ulls.

Ikebana

Per més  pau i més vida que hi vulguem posar,

la violència i la mort ens ronda sempre.

Guerres i pandèmies ens assetgen.

Qui mana sembla tenir set de la sang dels altres,

mai no posa en risc la seva vida, ni el seu benestar.

NO A LA GUERRA. SEMPRE NO A LA GUERRA

A QUALSEVOL GUERRRA