Ikebana
Per més pau i més vida que hi vulguem posar,
la violència i la mort ens ronda sempre.
Guerres i pandèmies ens assetgen.
Qui mana sembla tenir set de la sang dels altres,
mai no posa en risc la seva vida, ni el seu benestar.
NO A LA GUERRA. SEMPRE NO A LA GUERRA
A QUALSEVOL GUERRRA
Els qui manen tenen set de manar més i no els importa quanta gent s'han de carregar per aconseguir-ho perquè, com bé dius, saben que les conseqüències no les patiran ells.
ResponEliminaUna gran cançó d'en Llach que, per desgràcia, és igual de vàlida avui que quan es va escriure.
Sempre NO A LA GUERRA, a totes les guerres.
Gràcies Mc! Quanta impotència que anem acumulant!
EliminaTant de bo aquest Ikebana representi l'harmoniosa relació entre el cel, l'home i la terra, en la realitat. Només els pertorbats volen que així no sigui, per això cal cridar ben fort i repetir-ho tantes vegades com facin falta, NO A LES GUERRES!.
ResponEliminaAferradetes, bonica.
No a les guerres, i també no a les invasions, ocupacions i colonitzacions. Perquè en les guerres, com aquesta i com tantes hi ha un agressor i un agredit. És molt dur i molt injust tot plegat.
EliminaFa dies que em roda pel cap la cançó del Llach, i una feixuga sensació de frustració i de ràbia, de que mai no n'aprendrem, ni tan sols a la vella i suposadament civilitzada Europa... I torne, també, a l'Ovidi, i a aquell poema anònim que ell cantava:
ResponEliminaAl damunt de la tomba
hi ha nat un taronger,
i a la branca més alta
hi canta l’esparver,
que diu en son llenguatge
i sempre de cara al vent;
maleïdes les guerres
i aquell qui les va fer!
Maleïdes, maleïdes siguin les guerres i els que les comencen i els que pretenen el poder per la força de els armes.
EliminaGràcies, Pep!
Maleïdes siguin les guerres que s'entesten a fer alguns, sense que ells en surtin malparats.
ResponEliminaRàbia, impotència i tristesa alhora són els sentiments que se'ns barregen.
Gràcies per aquesta ikebana, que dona alegria i pau.
Una abraçada, Carme
I tant que tenim sentiments molt barrejats. I tots ben potents. Quina pena més gran i quina por que fa tot plegat.
EliminaUna abraçada, Núria!
SEMPRE NO A LA GUERRA!!
ResponEliminaUna forta abraçada.
Moltes gràcies per venir a dir-ho tu també, Montse! Una abraçada!
EliminaPenso que hi ha persones que deuern tenir algun "gen" de dolentaria, perquè com es pot permetre que per un ego personal, es facin aquestes arbaritats, i la pobre gent que ha de marxar del seu país amb les condicions tan precàries i un fred que pela...
ResponEliminaFora les guerres i viscala pau!!!
Bona nit Carme i aquests pocapenes, que no puguin dormir...
Jo crec que els hi desitjaria coses pitjors que no dormir... alguna bomba de els que ells manen que tirin, hauria d'errar l'objectiu i caure'ls a sobre d'ells. Segur que tenen un gen o un cervell diferent que la gent normal que mai no començaria cap guerra.
EliminaBona nit, que ja costa...
Quins moments que ens toca viure, quan ja ens pensàvem que algunes coses eren aigua passada. Si Europa no posa seny, qui en posarà? Resto aquí, esperant el meteorit.
ResponEliminaDe veritat que sí, que ja penàvem que hi ha coses que jo no tornarien més i totes les pitjors van tornant amb més força que mai... Europa serà capaç de posar seny? Ho dubto bastant. Que trist!
EliminaM'afegeixo a la maledicció a qui engega les guerres. A qui sempre troba excuses per llançar ferro roent sobre les ciutats i les persones.
ResponEliminaCom diria el propi Llach en una altra cançó:
"Assassins!!
Assassins de raons, de vides,
Que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
I que en la mort us persegueixin les nostres memòries."
Que poques coses podem fer des del nostre petit lloc!
EliminaM'aclapara la impotència de tantes coses.
Sí, Assassins! No hi ha cap paraula millor per definir els que engeguen una guerra. D'acord amb les paraules de Llach: que no tinguin repòs ni un instant.