Ilià Repin, 1876, Садко
- A mi m'agradaria molt saber què representa aquest somni. Tothom respirant tranquil·lament a sota l'aigua, amb carrosses i desfilades i jo marginada en un racó, sense cua de sirena, ofegant-me lentament i d'una manera tan poc clara que ningú m'ajudava ni em feia ni cas.
- Escolta, Conxita, aquest somni no necessita interpretació. És més clar que l'aigua que l'inunda.
- Serà clar per a tu doctora, però per a mi, no ho és gens ni mica.
- No ho veus, tu, que estàs rentant roba? Que sempre has tingut pànic a l'aigua, que és com un càstig diví, per no haver-te gosat banyar al mar, mai més enllà de mitja cuixa?
- Doctora, no he dit en cap moment que jo estigués rentant roba, mai no m'ha fet por l'aigua i no havia sentit a dir mai que un somni pogués ser un càstig diví.
- Que estàs rentant roba ho dic jo, perquè ho dedueixo clarament de les teves explicacions.
- Doncs, no, et dic que no rentava roba en el meu somni!
- Mira si et poses així, t'estàs condemnant a somiar ofecs per la resta de la teva vida.
- Ara que hi penso, aquesta reina que anava com si la duguessin en carrossa eres tu, doctora! Tenia la teva cara! Sí i tant, ara me'n recordo molt bé!
- Ah! Jo?
- Sí, tu, tu, que t'acaba d'aclarir el significat del somni, això?
- No em cal aclarir res més, està ben clar, aquest somni, vol dir que tu no estàs bé en aquest món, que no estàs precisament com peix a l'aigua, que no t'interessa res del que t'ofereix aquest món, i que t'hi sents incòmoda, a disgust i t'ofegues.
- Ara sí que veig que tens raó. Doncs, és veritat, sí, ni m'interessa aquest món ni m'hi he trobat mai bé. Sort de les bones persones que es troben de tant en tant que ho alleugereixen. Per cert, que els de la desfilada, són els que viuen bé, com tu, i que no pensen en res més ni en ningú. I ja posats a veure-ho clar, m'adono que mentre tu em fas rentar una roba que jo ni veig, tu te les campes per aquestes profunditats, molt més descansada i feliç. Ara m'has obert els ulls. Vols que et digui una cosa? Que si després de tants anys de psicoanàlisi, encara estic així, com el primer dia, ja hem acabat, ja no cal que em prenguis més el pèl.
