Barana

Veig la claror,

dels joncs inexistents.

Per les escletxes

podem tastar la vida

que passa enllà dels murs.

Papallones

Ompliré el meu cel de papallones blanques

perquè em diran on és la llibertat

i m'ensenyaran els camins per recòrrer els anhels.

..................................................................................................Carme

M'emprovaré unes ales de paper de cera
per volar per aquests cels que compartim,
per coincidir als camins de llibertat.

...............................................................................................Xavier Pujol

 

Aqüeducte de Cerdanyola

Ja no flueix l'aigua per l'aqüeducte,

ara només emmarca imatges de vida.

Com tants moments viscuts que ja no flueixen, 

només ens queden emmarcats a la memòria.

Lletres i fils 3

Caminem amb nostàlgia

entre els camps del groc lluminós de la memòria.

Caminem, amb prudència

dins del blanc callat de la neu de l'absència.

Caminem amb esperança en els rostolls torrats

que ens prometen un nou recomençar.

Caminem amb alegria, mentre els colors més bells

ens asseguren que som en un bon camí.

I sempre sabem on som, 

perquè dibuixem les nostres passes

damunt camins que tu coneixes.
 

Santa Maria de les Feixes - Cerdanyola

Sento, avui

la calma i la uniformitat de la plana,

i els horitzons massa llunyans

que ens adormen l'energia i la motivació.

Cal trobar els elements que trenquen la monotonia.

Una petita ermita, una espadanya, dos xipresos,

només amb la seva presència desperten tota una vall.

Quin nom? 

Quin somriure? 

Quin color? 

Quina olor?

Què serà allò que avui em desperti?

Sota de l'arbre florit

Espera,

sota d'un arbre florit

tot allò que voldria,

tot allò que potser no arribarà mai.

Espera,

sota la suavitat dels pètals que cauen a poc a poc

amb la bona companyia d'un llibre,

amb l'escalfor del sol d'hivern.

Espera,

mentre va prenent consciència

de ser i de viure, malgrat allò que li manca.

Jocs dels blogs

Joc descobert  a Ca la Núria de Camins de vida

No em diguis que faig castells a l'aire

si et dic que vull volar.  

És cert que miro enllà i molt amunt,

és cert que construeixo i  cerco realitats.

Però els meus castells 

no són de pedra, ni tenen torres,

ni murs ni fossats.

Els meus castells 

saben volar sense enderrocar-se,

fets de somnis i de mots, 

de pensaments i d'una ànima lleugera.

Atrapada per l'iman de la teva mirada

t'estiro cap a mi, ben enlaire

per no quedar-nos bruts a dins del fang.

L'areòstat més segur: l'amor que ens tiba.