Pobles i muntanyes

Cloquers i pobles

vigilen les muntanyes

com centinelles.

Cims i carenes

abracen cada poble

acollidores.

La tardor a les heures

 

 S'enfila la tardor, pel mur que ja l'espera,

pels camins que l'estiu encara no vol deixar.

I escriuen versos de fulles petites

i barregen colors que saben fer rimar

El teu instant dibuixa les imatges

el teu record me les posa a les mans.

I torna el temps de compartir paraules

de jocs de mans, bombolles i colors.

I torna el temps d'escriure't dins dels versos

i en cada fulla hi ha el record d'uns instant.

Fotos de la Marta Sempere (Fanal Blau)

S'enfila la tardor pel mur i jo la rebo

escoltant els mots que em vol xiuxiuejar.

Deformar la realitat

Ens trobarem 

i serà com en un somni

dels que deformen, 

a la seva manera, 

l'absurda realitat.

I tindrem les hores per recordar aquella història,

d'aquell altre temps que es va desendreçar.

Ara, que les paraules fan un goig que enamoren

com cofres del tresor que ningú ens pot robar,

ara, les direm fluixet, perquè no se'ns escapin

ni vagin més lluny d'on les volem portar.

Que duen l'emoció penjada a cada lletra

i llisquen per la pell com si fossin les mans.

Escriu un xiuxiueig a la vora de l'aigua

fins que la primavera ens vulgui aixoplugar.

La casa vora el riu

Vaig somiar una casa,

una casa antiga, a la vora del riu.

L'herba era molt verda

a totes dues ribes d'aquest gran riu.

Ens hi trobàvem com si fóssim de vacances

i feia un temps agradable, era final d'estiu.

No hi havia mai silenci

perquè sempre cantaven  o l'aigua o el vent o el tamariu.

Passejàvem descalços, reposàvem tranquils.

Teníem totes les hores

per riure i estimar-nos i per sentir-nos vius.

Retalls de temps

Encara em cueja el febrer a dins

com un instant genuí de vida.

La primavera reclosa en l'àmbit més petit,

que em va abastar un gest més suau que mai.

L'estiu esperançat i l'aigua i el riu i el mar

i el cel  i el verd de vora l'aigua.

I ara torna la tardor, esquerpa,

els seus colors ja no acaronen

i els sentim lluny com si ja no fos nostra.

I vindrà altra vegada l'hivern, 

potser gestant d'amagat, nova vida, arreu...

Hi ha la mar

Una foto d'en Xavier Pujol

Hi ha la mar,

la tardor sobre l'aigua,

futurs incerts.

Ens cal caminar junts

malgrat les giragonses.

Com els reflexos,

acompanyem-nos sempre.

Camins insòlits,

si cada barca nostra

formés part d'un estol!

Signes al cel sobre els arbres

Punt petit d'estel.

Ratlla llarga de núvol.

Punt gros de lluna.

Ratlla ampla de núvol.

Arbres de nit que la volen tapar.

Missatge rebut.