Publicat per

Pobles i muntanyes


Cloquers i pobles

vigilen les muntanyes

com centinelles.

Cims i carenes

abracen cada poble

acollidores.

Comentaris

  1. sa lluna25 de novembre del 2020, a les 17:02

    Amb dos haikus transmets tota l'essència dels pobles.

    Petons, Carme.

    ResponElimina
  2. xavier pujol25 de novembre del 2020, a les 18:02

    Els pobles s'estimen les seves muntanyes i les muntanyes els corresponen.

    ResponElimina
  3. Helena Bonals26 de novembre del 2020, a les 8:58

    Em recordes, amb aquests dibuixos tan abstractes, la "Muntanya blava" de Kandinsky.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas26 de novembre del 2020, a les 11:51

      Estic una mica en baixa forma dibuixadora... a veure què sortirà.

      Elimina
  4. McAbeu26 de novembre del 2020, a les 9:43

    Sort en tenim d'aquests pobles que encara ens vigilen les muntanyes i el territori en general.

    L'he reconegut pel context i per haver-la llegida alguna altra vegada, però he d'admetre que no he fet servir mai la paraula "cloquer" per referir-me a un campanar. Com m'agrada aquesta diversitat que té el nostre idioma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas26 de novembre del 2020, a les 11:52

      Sort del pobles, Mc, per a tantes coses!

      Elimina
    2. Carme Rosanas26 de novembre del 2020, a les 12:03

      També per a vigilar i cuidar aquesta llengua tan rica i diversa que tenim. Jo he d’admetre, també, que la paraula cloquer no forma part del meu vocabulari habitual i que, com tu, la conec d’haver-la llegit. Però m'ha sortit tan espontàniament i sense haver-la de buscar que m'ha fet il·lusió posar-la.

      Elimina
  5. M. Roser26 de novembre del 2020, a les 19:27

    M'agrada, els pobles vigilen les muntanyes i aquestes els corresponen tenint cura dels pobles, és un amor d'anada i tornada!!!
    A mi m'ha passat el mateix que en mAcabeu , amb la paraula cloquers, ja que no l'havia sentida mai, però pel context...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas27 de novembre del 2020, a les 16:12

      Quan els veig, els poblets de muntanya em donen una impressió d'harmonia molt gran amb el seu entorn i si, sembla que s'estimin...
      Bon dia M Roser!

      Elimina
  6. Teresa Duch27 de novembre del 2020, a les 17:45

    Sense aquest intercanvi protector que esmentes, els pobles no serien pobles, Carme. I saps què? Aquesta pintura m'agrada molt perquè hi has reflectit els meus colors preferits: els blaus, els verds i els ocres.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars