Si travesseu la frontera, aquella que és allà on no n'hi hauria d'haver cap, per una carretereta poc coneguda, allà dalt, just a la ratlla entre el Vallespir i l'Empordà hi trobareu Costoja.
Costoja és un poblet petit, no sabria dir si hi ha més habitants o més estiuejants, però de cap de les dues coses no n'hi ha gaires. És agradable i bonic, dins un paisatge net i preciós. I allò que em va captivar especialment van ser els noms dels carrers, de les places, dels racons, dels atzucacs.
Us en poso una mostra. Vaig recòrrer tot el poble buscant els noms dels carrers i anava tan embadalida que ni tan sols vaig pensar a fotografiar-los. En vaig trobar uns quants a la xarxa, al menys, perquè us en feu una idea.
Són com una mena de mini-història del poble. Seguint-los i llegint-los sabem on mataven i salaven el porc, sabem a quin carrer vivia el traginer, el darrer traginer, sabem on eren les espardenyeres i on es reunien tots per parlar de les seves normes, drets i usatges i després també trobem uns missatges amb un cert misteri, que no sabem ben bé què volen dir.
N'hi havia un altre que no surt a la foto que deia "Cada casa és un món" això no semblava pas el nom d'un carrer, però potser ho era, ja que estava posat igual i amb la mateixa mena de placa i de lletra i de format català - francès. M'imagino viure aquí i haver de dir l'adreça:
Carme Rosanas
Carrer de Cada casa és un món
Costoja (Vallespir)
Catalunya
Tot això que he escrit, ho pensava jo mentre caminava pels carrers del poble. Potser tot és imaginació meva, però la bona estona que vaig passar, ja no me la pren ningú.
La primera vista de Costoja quan arribes amb cotxe i aparques al lloc indicat.
 |
| Des del cancell de l'església, mirant enfora a través de la porta |
L'església té un gran cancell, i una altra porta interior, lateral, per entrar a dins.
La plaça, la font i el pou. I una senyera dalt de tot del turó.
