Camps de blat a Sant Dalmai

El blat dels dies va creixent
i no  començo encara a recollir els seus fruits.
S'acaba un temps...
I no hauria d'oblidar que en comença un altre.
Un temps que mai no he comptat. 
Un temps que mai no he volgut.
Però ja truca amb presses a la meva porta.
El blat dels dies va creixent
i es breu el temps de collita.

Mocador de fer farcells

Mocador dibuixat amb tinta per embolicar un llibre. Un regal de sant a una neboda

És tot just un embolcall.

O potser és temps,

i també pensament.

I un grapat de bons desitjos.

I aquest amor 

que sempre hi és 

malgrat la distància.

Trompetes de foc

Fem sonar fort les trompetes
perquè escampin el seu foc.
És un foc que no vol llenya, 
que no crema, que no cou.
És un foc que m'enlluerna.
I té llum i un tacte suau.
Pètals o mots o carícies
i un caliu reconfortant.

Quan s'apaguen les trompetes
quan els pètals son pansits
quan els mots i les carícies
han de llevar-se del llit...
Sabem que el foc no s'apaga. 
I un caliu sempre amatent
ens manté l'escalfor a l'ànima
i fins l'horitzó s'encén.

Tenim un temps que s'acaba, 
vivim un temps afegit.
Quan serem ànima pura
sabrem que haurem reeixit
en mantenir-nos intactes
fins la mort, sense neguits.
Cada dia és una vida
i cada instant infinit.

La cançó de les troanes

Hem hagut d'esperar que fos "entrat l'estiu" per a poder fer les fotos de la troanes florides, però per fi, tenim la cançó acabada, i el vídeo muntat.

La cançó ve d'aquí. En Xavier Pujol ha fet la música i també hi ha posat la veu. Jo he intentat muntar-ho i coordinar imatges, text i veu... a veure...

Hores i moments

A la torre del rellotge de Palau-sator

Ens cal aprendre a ser com un rellotge de sol, i comptar només hores serenes.

Tardor de paper a Calonge

Serà tardor quan sigui l'hora, 
per més que posis fulles vermelles a la teva finestra.
Serà tardor i serà una tardor nova i brillant dels seus colors
i no pas desgastada com aquesta.
Posa una torratxa d'estiu a la teva finestra 
i els pètals vius seran els teus missatges.

Finestra gòtica i llençols a Calonge

Aquesta finestra em feia sentir que la vida és plena de dualitats i elements contraposats.
No la vaig deixar escapar. Dualitats imprescindibles i necessàries.
Quines hi afegiríeu vosaltres?

La finestra gòtica i el llençol que s'aireja.
L'art i la vida.
La seriositat i el somriure.
El pensament i els sentits.
L'ordre i el desordre.
La calma i el desconcert.
Durable i efímer...