Entrada a Albons - Desig d'aniversari

Que la placidesa endreçada i sòbria
d'un portal i uns xiprers (com sentinelles  assenyats
que em guarden la serenitat apresa)
no em destorbin mai la rauxa alegre
de les branques de buguenvíl·lea
sobreeixint del petit espai d'una finestra.
Que no em calgui endreçar-ho tot, cada vegada,
i que un bell desendreç ens ompli les hores.

Embassament de Cercs

Hi ha color d'hivern a les muntanyes
i un neguit petit que arrissa l'aigua.
Només en la superfície més llisa
s'hi emmiralla, la vida.
Fragments inconnexes plens de sentit.
El sol enrogeix els arbres despullats
i la claror de tarda  alimenta els somnis.
Nua, la branca, dibuixa sobre el llenç
gris i verd tota l'esperança
d'uns borrons nous, 
que encara no sabem veure.

Relats conjunts de desembre: El rapte d'Europa - (2a participació)

Rembrandt, 1632, The Abduction of Europa

Vindré a trobar-te cada nit,

cavalcant estels invisibles,

a la tènue claror d'un fil de lluna.

Vindré a trobar-te

travessant muntanyes i boscos

damunt d'un cavall alat

que pot recórrer màgics camins

sense deixar cap petjada.

Vindré a trobar-te solcant la mar, 

en vaixells inventats i inexistents.

Et raptaria, com si jo fos un déu capriciós

que pot fer travessar mars a bous nedadors

i et duria cap al meu paradís, sempre introbable.

Pluja als vidres

Tot sembla boira, tot sembla borrós.
La nitidesa ha desaparegut del nostre món.
Potser hi un mena de promesa en la imprecisió,
però els dies passen i cortines de llàgrimes
ens amaguen les realitats que volem veure.
Hi ha un paisatge bell darrere la pluja, tal com
hi ha horitzons clars rere la manipulació constant.
Potser ens caldria no sortir més al carrer
i recordar aquella vella frase que pot aturar-ho tot:
"És molt senzill, quedeu-vos tots a casa."


(o si més no, si això és demanar massa, 
i encara és més senzill:
inscriviu-vos al Consell per la República) 

Cortina

Farem créixer la vida,

perquè ens ompli,

a cada instant i a poc a poc

tots els buits que el temps
ha anat creant i endolceixi
la nostàlgia que els acompanya.

Relats conjunts de desembre: El rapte d'Europa

Rembrandt, 1632, The Abduction of Europa

- Ei! torna, torna, Europa, germana meva!!!!  T'ofegaràs, ximpleta!!!
- Calma't,  filla meva, calma't, que no l'està raptant ningú, encara que aquest sigui el títol de la nostra pintura, no és això.

- No, ja ho sé, és ella que és una tossuda, però es matarà, que no ho veus?

- No, dona, no!  diu que vol ser pescadora i que vol aprendre a pescar amb bou, tal com es feia abans.

- Ja ho sé mare, d'això em queixo, que no veieu que un bou de pesca no és aquesta mena de bou?

Que tingueu un Bon Any

Bon any 2019!!!

La primera bona notícia i la primera il·lusió de l'any és el pilonet de llibres que tinc preparat. I la vostra?

Si algú vol veure les meves lectures del 2018 són aquí