Relats conjunts de desembre: El rapte d'Europa - (2a participació)
 |
| Rembrandt, 1632, The Abduction of Europa |
Vindré a trobar-te cada nit,
cavalcant estels invisibles,
a la tènue claror d'un fil de lluna.
Vindré a trobar-te
travessant muntanyes i boscos
damunt d'un cavall alat
que pot recórrer màgics camins
sense deixar cap petjada.
Vindré a trobar-te solcant la mar,
en vaixells inventats i inexistents.
Et raptaria, com si jo fos un déu capriciós
que pot fer travessar mars a bous nedadors
i et duria cap al meu paradís, sempre introbable.
Una segrestadora alada.
ResponEliminaHe, he, he...
EliminaPreciós condicional, Carme.
ResponEliminaGràcies, novesflors
EliminaUna proposta ben diferent inspirada pel mateix quadre. Ben divertida la primera, molt maca la segona, bones les dues.
ResponEliminaGràcies, Mc. No vaig poder desaprofitar aquesta ocasió de posar-me en el lloc d'un déu de l'Olimp segrestador... he, he, he... no t'ho posen a l'abast cada dia.
EliminaJo hi ha més d'algú que si pogués el raptaria...
ResponEliminaDoncs m'agrada que coincidim i m'agrada molt (tal com diu novesflors) aquest teu condicional, també.
EliminaTrobo que a aquest quadre li escau la poesia, i la teva li va com anell al dit.
ResponEliminaMe n'alegro, gràcies, XeXu!
EliminaVeig que darrerament se m'han esborrat alguns comentaris...
ResponEliminaQue bé tenir un paradís per portar-hi algú que t'estimis i que ningú el pugui trobar! Però també hauries de tenir un cavall volador, he, he...
Bona nit, Carme.
Jo crec que més que esborrar-se és que ja no queden, perquè no els he rebut ni al mail.
EliminaMiraré si per algun racó amagat em surt un cavall volador, bona idea!
Bona nit, M Roser.