Relats conjunts de desembre: El rapte d'Europa - (2a participació)

Rembrandt, 1632, The Abduction of Europa

Vindré a trobar-te cada nit,
cavalcant estels invisibles,
a la tènue claror d'un fil de lluna.
Vindré a trobar-te
travessant muntanyes i boscos
damunt d'un cavall alat
que pot recórrer màgics camins
sense deixar cap petjada.
Vindré a trobar-te solcant la mar, 
en vaixells inventats i inexistents.
Et raptaria, com si jo fos un déu capriciós
que pot fer travessar mars a bous nedadors
i et duria cap al meu paradís, sempre introbable.

Comentaris

  1. Una proposta ben diferent inspirada pel mateix quadre. Ben divertida la primera, molt maca la segona, bones les dues.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Mc. No vaig poder desaprofitar aquesta ocasió de posar-me en el lloc d'un déu de l'Olimp segrestador... he, he, he... no t'ho posen a l'abast cada dia.

      Suprimeix
  2. Jo hi ha més d'algú que si pogués el raptaria...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs m'agrada que coincidim i m'agrada molt (tal com diu novesflors) aquest teu condicional, també.

      Suprimeix
  3. Trobo que a aquest quadre li escau la poesia, i la teva li va com anell al dit.

    ResponSuprimeix
  4. Veig que darrerament se m'han esborrat alguns comentaris...

    Que bé tenir un paradís per portar-hi algú que t'estimis i que ningú el pugui trobar! Però també hauries de tenir un cavall volador, he, he...
    Bona nit, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jo crec que més que esborrar-se és que ja no queden, perquè no els he rebut ni al mail.

      Miraré si per algun racó amagat em surt un cavall volador, bona idea!
      Bona nit, M Roser.

      Suprimeix

Publica un comentari

Entrades populars