Enfilats per les parets...

- Aquella canalla s'enfilen per les parets.
- Què ha passat?
- No res, només juguen.... 😉

Ni que sigui per portar la contrària a les frases fetes, la mainada s'enfilaven per les parets contents i enjogassats.

Finestra a Ciuret

Mirar des de dins cap a fora,

per copsar més bé la bellesa.

Des del cor fins a l'infinit.

Des del ram de flors seques

als arbres de branques bellugadisses,

al bosc, a la muntanya, a l'horitzó.

I l'aire suau que ho refresca tot. 

Safareig a Ciuret

Damunt de l'herba surava sempre l'olor de les flors properes, de la til·la que penjava dels arbres, de les herbes aromàtiques. I el so de la font del safareig.

Damunt de l'herba sura la cinta que fa de corda fluixa, tan tensada com es pot, per fer equilibris, els que tenen equilibri.

Damunt de l'herba suren també converses i rialles conjuntes i pensaments i somnis i paraules escrites i històries impossibles.

Damunt de l'herba suren els reflexos de l'aigua, i l'aire escampa tots els desitjos, il·lusions i anhels que encara no hem aconseguit.

Ciuret - dibuix

Per sempre, 
l'era i les cabanes, 
les cases, el safareig i la piscina,
el riu, els gorgs, 
els faigs i l'ombra dels til·lers,
seran un bell bocí de la nostra història.

Les paraules boniques, les lectures dels grans, 
les pregàries de les nenes, 
els balls bellugadissos de grans i petits, 
les emocions, les sorpreses, els regals.

Les ganes de compartir, els riures i els somriures,
els esmorzars exagerats,
la taula tan llarga, la col·laboració de tots en tot.
Les converses sobre l'herba, 
les petites recances dels comiats.

Afortunats, de ser-hi i de tenir-nos.
#totsplegatsmolemmolt.
Un record pel qui ens faltava.
Sempre et voldríem amb nosaltres,
encara que tu no vinguis. 

Caçador de dragonet

És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la calma i que cadascú estigui còmode en el seu lloc.  A la meva família en tenim un de molt valent i ben predisposat.

A mi m'agraden els dragonets, els trobo simpàtics i divertits. Com s'arrapen amb les seves mans de cinc dits a mi em suggereix una actitud com tendra i innocent. No em fan ni por ni fàstic, però tampoc m'agrada tocar-los. El meu caçador els agafa curosament amb les mans, mai no els espanta ni els fa perdre la cua i els torna al seu lloc, on poden caçar molt millor: mosquits o papallones de nit. A fora. Ells se'n van tot seguit cap a a prop d'algun llum del carrer.

També caça rates-pinyades, quan entren a casa,  algun ocell que a vegades ens ha entrat. Un dia fins i tot una garsa de dins la xemeneia, que feia molta por pel soroll que feia, en feia molt, sense saber quina bestiola  prou grossa podia sortir d'allà.  Va sortir espantada i plena de sutge, però va volar feliç.

Vosaltres també teniu algun caçador pacífic a la família? Què feu quan us entra alguna bestiola?

Sant Martí del Corb

Follets i fades del bosc, 
ermites que s'hi amaguen.
Hi ha tants instants inventats 
que mai no tenen història.
Només els mots somiats
van construint la memòria.
El faig ens filtra la llum
i el raig de sol, s'hi esquitlla.
Si trobés alguna escletxa
jo també m'hi escaparia.

Formigues

Formigues, gegants, 
em miren, tafaneres, 
amb les antenes ben dretes.
Jo també les miro a elles.
Paisatge urbà.
Natura construïda i inventada,
al bell mig de la ciutat.