dimecres, 8 de novembre del 2017

Palau de la Generalitat

Fotografia del M H President Carles Puigdemont a l'Instagram
Mirem al cel 
des de les belles parets
i coronaments i gàrgoles,
buits i desnonats, tan tristament.
Enlairem-nos més amunt
de totes les presons i reixes,
per fer un camí que ha de ser nou.
Serà més lluny, l'arribada,
serà més dur i esquerp el camí,
però la tènue claror del nord, 
ara, es fa esperança.
Mirem amunt... 
Si no hi ha claror de dia
hi haurà un estel cada nit.

dilluns, 6 de novembre del 2017

Fulla seca, sense ales

Dibuix d'una foto trobada a ca l'Helena.

El fràgil equilibri
de volar sense ales.
De no tocar de peus a terra,
d'habitar els somnis.
La disconformitat ens sosté.

Pd: el diàleg poètic comença allà, també.

divendres, 3 de novembre del 2017

Vitralls al sostre de Can Marsans - (Alberg de Nostra Senyora de Montserrat)



Vitralls al sostre.
Delicat aixopluc
ple de bellesa.
..........................................carme

Brodats de llum
per quan la vida és fosca.
Del cel al cor.

..........................................montse

Colors i formes
i llum i poesia
cors presoners.

........................................novesflors

Llum i color
que il·lumina la vida.
Fràgil bellesa
............................................Glòria

Passa a través
la llum pel vitrall, forma
que ho fa bell tot.

........................................Helena Bonals



dimecres, 1 de novembre del 2017

Nou i vell

,


L'ombra de les velles pedres, 
es dibuixa  sobre la lleugeresa 
i la fragilitat dels vidres nous.


dilluns, 30 d’octubre del 2017

Espitlleres



Per petit que sigui el forat, 
per on m'arriba la llum,
l'enlluernament persisteix.

divendres, 27 d’octubre del 2017

Amanyacs

Diàleg que ve de ca l'Helena

L'anhel de fondre'ns
l'aigua pura de neu

i el cos al ras.

dimecres, 25 d’octubre del 2017

Relats conjunts - La llibertat guiant el poble

Eugène Delacroix, 1830, La llibertat guiant el poble 
Imatge rebuda per watsap,
molt adequada al meu poema

















Guia'ns, estimada llibertat,
bella dama de l'estel,
guia'ns fins a bon port.
Et seguim  dia a dia 
amb el cap ben alt,
per sobre els entrebancs,
injustícies i amenaces.
Et seguim perquè hem estat ferits
i per recuperar els nostres ostatges 
empresonats sense raó.
Et seguim sense armes ni trabucs.
Cadascú des del seu lloc
per un objectiu a aconseguir,
una il·lusió,
amb constància,
persistència,
resiliència...

Indesinenter...


L'altre punt de vista del post de la gateta Aquell humà passava cada dia.  Al començament passava de llarg.  Com s'entén que no sigu...