Vitralls al sostre de Can Marsans - (Alberg de Nostra Senyora de Montserrat)

Vitralls al sostre.

Delicat aixopluc

ple de bellesa.
..........................................carme

Brodats de llum
per quan la vida és fosca.
Del cel al cor.
..........................................montse

Colors i formes
i llum i poesia
cors presoners.
........................................novesflors

Llum i color
que il·lumina la vida.
Fràgil bellesa

............................................Glòria

Passa a través
la llum pel vitrall, forma
que ho fa bell tot.
........................................Helena Bonals

Nou i vell

,


L'ombra de les velles pedres, 
es dibuixa  sobre la lleugeresa 
i la fragilitat dels vidres nous.

Espitlleres

Per petit que sigui el forat, 
per on m'arriba la llum,
l'enlluernament persisteix.

Amanyacs

Diàleg que ve de ca l'Helena

L'anhel de fondre'ns
l'aigua pura de neu

i el cos al ras.

Relats conjunts - La llibertat guiant el poble

Eugène Delacroix, 1830, La llibertat guiant el poble 

Imatge rebuda per watsap,
molt adequada al meu poema

Guia'ns, estimada llibertat,
bella dama de l'estel,
guia'ns fins a bon port.
Et seguim  dia a dia 
amb el cap ben alt,
per sobre els entrebancs,
injustícies i amenaces.
Et seguim perquè hem estat ferits
i per recuperar els nostres ostatges 
empresonats sense raó.
Et seguim sense armes ni trabucs.
Cadascú des del seu lloc
per un objectiu a aconseguir,
una il·lusió,
amb constància,
persistència,
resiliència...

Indesinenter...

LLavors...

Si he de quedar-me

darrere aquest espiell

des d'on em deixen mirar-te...

Si he de veure't tan lluny

sense sentir les onades

ni el vent lleuger que les acosta...

Si ja no puc ser sorra

que acull l'escuma blanca

de la teva revolta...

Llavors...

em quedaré molt quieta, 

amb els ulls fits a l'horitzó.

Fins que el silenci del comiat

parli més clar que les paraules.

La boira i la tardor

Una foto d'en Xavier Pujol  i un diàleg que ve d'aquí

Llum a la seva manera

groc, vermell, ocre o marró

l’hivern té una primavera

la tardor té el seu color.

...........................................................................Xavier Pujol

La tardor té el seu color.

No sé perquè me l'amaga

entre les boires i  la verdor,

jo no he sabut com trobar-la

................................................................................Carme Rosanas

No sabia com trobar-la

la màgia de la tardor;

he pujat a la muntanya

i se m'ha encongit el cor.

................................................................................Maria Roser

I se m'ha encongit el cor

en veure gent tan roïna

que vol matar la tardor

quan el fiscal els ho afina.

................................................................................Xavier Pujol

Del color de la tardor

de cada fulla caiguda

ja sento aquella remor

de la llibertat volguda.

.......................................................................................Carme

I la llibertat volguda
ja la tenim ben a prop,
a la tardor cada fulla
serà com un estel d'or.
................................................................................Maria Roser