Roques vora mar

Blanc i rovell.
I el blau profund del mar.
Núvols s'escapen.

La calma fràgil

sentiment arrelat.

No hi ha paraules.

Caputxina groga

No, no t'obris encara, 
que l'espera és més dolça.
I el final del temps dels pètals 
sempre és massa immediat,

Atura't,  deixa que jo m'emporti el teu gest
i recordi la suavitat de cada pètal damunt la meva pell.
...............................................................................................carme

delicada caputxina groga 
si l'espera és llarga el miracle dels pètals oberts serà molt mes bell 
el desig ens fa llarga l'espera i curt el fruit bell
...............................................................................................Elfree

Caputxina,
sedalina,
seda groga
de la Xina,
brisa fina
mou la tija
quan la tarda
ja declina.
......................................................................................Olga Xirinacs

Caputxina pagerola
que omples de color l'estiu
amb l'esclat de fulles verdes,
i floretes grogues.
.......................................................................................Glòria Bosch

Assumpta artesania

Un estoig per la bossa que porto cada dia, el de roba estampada de blaus.
Un estoig per la bossa dels blocs de pintar  i les aquarel·les (el petitó de color teula) i una funda pel mòbil, de llana vermella.

Ha quedat tot super xulo i ja ho tinc tot en funcionament.

A més a més una inicial amb tampó per a fer servir d'ex-libris o del que vulgui.  Més a l'esquerra el tampó i a la dreta la primera prova que he fet. He de comprar tintes d'altres colors.

Assumpta, ets una crack de l'artesania!

Papallona sobre flor blava

Damunt del blau
amb les ales plegades
batec silent.

Amb la nostàlgia

d'un blau que que ja he perdut

plego les ales.

carme..................................................................................................................

Amb la cadència

d'un blues de matinada

callen les cordes.

............................................................................................Xavier Pujol

amb les ales plenes de blau
m'enlairo, breu com els dies 
de la meva intensa vida de papallona

...........................................................................................Elfreelang

Amb la mirada
cap a un futur incert
dormen els blaus.

............................................................................................sa lluna

Posada sobre el blau
enyora la possibilitat 
d'aturar-se al seu mar

......................................................................................Joan Gasull

Subtil, eteri
papalló d'ales clares
somiant en blau

........................................................................................Glòria

Blau d'esperit.
No calen ornaments
al teu costat.

.......................................................................... Helena Bonals

La flor agraïda
acull la papallona,
amb nèctar blau.
...............................................................................M Roser

Els nostres trens

En els trens del Vallès, a més a més de viatjar puntualment,
a vegades, viatgem acompanyats de Pere Quart.

I em fa venir ganes de dialogar amb ell:

El meu bosc no és tan espès
i té tres pins, no pas quatre.
Els turons ja s'han malmès
però no ens deixarem abatre.
Com el Vallès no hi ha res.

Les cadenes subtils de Teresa Duch

Em fa gràcia comentar-vos aquest llibre, perquè la presentació o divulgació que en va fer la Teresa en el seu blog, tal com li vaig dir allà mateix, no em va "capturar" gaire  la voluntat de llegir-lo.

Malgrat tot, passat un temps l'he llegit. I no me'n penedeixo gens.

M'ha agradat, l'he llegit en dos dies. M'ha atrapat. Tot i que al començament em semblava una mica dispers, (o potser era jo la que estava dispersa, no me'n feu cas) de seguida, en avançar una mica, ja he lligat caps i m'ho he passat molt bé.

Distret i amb molts temes actuals que s'hi plantegen.  M'ha agradat especialment el dilema moral, no, moral no, ètic, d'una de les protagonistes. M'ha agradat com se'l planteja i també com el resol. Però això seria explicar massa... i doncs l'haureu de llegir si el voleu saber.

La flor groga de l'herba del vent

Són instants que creixen
des de dins de l'ànima.
Vessants espurnejants del groc
de la flor del vent.
Mentre el color malva dels nerets
es reparteix desigual, a clapes grosses.
I tu que t'enfiles lleuger, davant de tot.
Em mires de lluny, com m'hi aturo.
I saps què sento mentre em gravo les flors a la memòria.