Cati, Araceli, Maia, Fàtima i Roan

Al mateix dia que la Maria havia començat la feina,  al primer pis d'acollida va arribar la notícia, que allà, a la mateixa casa rural, necessitaven una altra persona.  La Tensi hauria volgut donar la feina a la Cati, perquè era la seva amiga, però també era la darrera arribada i no creia pas que això fos possible.

Va arribar al pis i ho va exposar clarament davant de tothom.  La seva veu era suau i ferma a la vegada. Volia que tot s'entengués bé i que decidissin el millor per a tots. La Fàtima va dir tot obrint la finestra  i deixant entrar olors ben primaverals, que ella era i volia continuar essent perruquera, va dir que ja tenia un parell d'entrevistes concertades i que es quedava amb aquests processos de selecció d'unes cadenes de perruqueria molt conegudes. L'Araceli estava en periode de prova en una empresa de neteja. I la Maia era mestra d'escola bressol i volia tornar a la mateixa feina. Ella deia que no es podien permetre deixar escapar cap feina i que fos la que fos l'havien d'agafar i que si ningú no podia amb aquesta feina,  ella l'agafaria, però que si la Cati volia, ella esperaria un feina de mestra, que segur que fent subsitucions no trigaria gaire a trobar-la.  En Roan, ja s'anava espavilant, a ell li agradaven les màquines, li era igual arreglar un cotxe que una màquina de rentar que un aspirador, fins i tot un interruptor  o  un llum… i per allà, per aquells verals, ja el començaven a conèixer una mica, com a un "manetes" que podia  amb tot. Tenia un riure contagiós i encara que només fos per això, ja queia bé a tothom.

I d'aquesta manera,  al cap de pocs dies la Maria i la Cati es van tornar a trobar.  Quan la Cati va arribar a l'hotelet, i va començar la feina, tot li semblava fantàstic, gaudia del tacte suau dels llençols nets en fer els llits, de les olors del jardí que entraven per les finestres i balconades obertes i de la temperatura tan agradable de primavera i de la veu de la Maria que cantussejava tot el dia, mentre treballaven totes dues.

Treballaven juntes, compartien habitació i també temps lliure i d'aquest manera es van anar coneixent força bé,  en molt poc temps.

- Quina sort haver trobat una amiga tan aviat,  va dir la Cati.

Els 10 primers minuts a la feina

 - Hola, bon dia, Roser, com estàs?

- Molt bé, esperant aquesta noia amb candeletes, a part del seu lloc de treball, que teníem vacant, avui ens ha plegat una altra noia que tot de sobte ha decidit marxar amb el seu xicot al poble d'ell, crec que a Extremadura. Massa lluny per continuar treballant aquí - va riure la Roser.

- Doncs mira, aquesta és la Maria, que té moltes ganes d'aprendre i de treballar.  

- Hola, - va dir la Maria-  espero aprendre aviat, encara no sé quina feina he de fer en un lloc tan bonic.

- Aquest és un petit hotel amb encant o també ens diuen casa rural, tenim poques habitacions, però com que estem apartats de tot arreu, les persones es queden a menjar aquí, sobretot a sopar. I tu si vols també et pots quedar. Tenim habitacions pel servei.

- M'hauré de quedar, ja que no tinc mitjà de transport per a venir fins aquí, cada dia, i menys a la nit.

- Sí, això passa sovint i per això hem guardat habitacions pel servei.

- Per cert, jo conec altres noies que busquen feina, si voleu us puc posar en contacte amb elles.  Podria fer-ho saber a la Tensi i ella segur que us troba algú.

- Per què no? És una bona idea. Tu i la noia que substituirà a la Lluïsa, us encarregareu de fer les habitacions i els esmorzars al matí i de servir els sopars a la nit.  Del migdia me n'encarrego jo sola. Ara, si vols t'ensenyo l'edifici, tant els teus lloc de treball, com les habitacions.

- Doncs jo ja us deixo. Maria, et deixo en bones mans.  Roser, penso i espero que en quedaràs contenta.

- Adéu bonica i moltes gràcies per tot.

I després d'aquesta curta conversa, va començar la visita a l'hotelet. La Maria explicant que faria tot el que podria per aprendre ben de pressa i la Roser, explicant els llocs i les feines. 

Però… no continuarem amb la visita, perquè se'ns ha acabat el temps.

Quan...

 

Quan va obrir la porta tot era diferent. La Cati no s'esperava pas la gran notícia que podia tornar a canviar la seva vida altre cop. Va aparèixer la Tensi amb una cara riallera dient: l'han detingut, l'han detingut!  La Cati no sabia a qui havien detingut… i tenia por que fos al seu pare i que això fos un problema afegit.

- A qui han detingut?

- Al traficant de dones, al abusador, al parent del teu pare!

- Ah! Me n'alegro molt, si havia fet tants disbarats, molt millor així.

- Si tu estaves prou bé amb el teu pare, abans que acceptés aquest idea del seu parent, ara pots tornar-hi sense perill.

 - El meu pare no em tractava pas malament, però ja que he fugit, m'estimo més primer organitzar-me la vida i després ja em posaré en contacte amb ell.

- Però potser el faràs patir inútilment, no?

- Inútilment? M'hauria llençat a la boca del lleó… sense dubtar-ho. I tot i que vull pensar que ell no sabia res de les males intencions del seu parent, tampoc n'estic ben segura.  Les jerarquies familiars i d'edat són molt importants per a ell i podria fer un altre disbarat. Ara ja no penso fer mai més cas del que em digui. M'he d'espavilar sola i fer la meva vida com jo vulgui.

- D'acord, doncs. Si ell em pregunta per tu, com va fer el primer dia, jo no sé res.

Quan, la Maria, va obrir la porta tot era diferent.  El seu nou pis i les seves companyes que havien viscut també males experiències com ella, la van acollir càlidament. I ella els va explicar la por de quedar-se desprotegida i de trobar altra vegada algú que li fes mal.

- A vosaltres no us passa,  que encara teniu por?

- Doncs, sií que ens va passar, al començament, esclar, però ara estem tranquil·les i contentes de ser on som. Maria, només és una qüestió de dies. La por passarà sense adonar-te'n.

- Em fa por no saber fer bé la feina, quedar-me sense feina, no tenir diners i també trobar persones que em tornin a maltractar.

- Ningú sap fer la feina el primer dia, ja n'aprendràs!

- Això espero! Començo demà.

- T'hi acompanyaré.  Em coneixen i així us presentaré.

- Això m'ajudarà molt! Moltes gràcies!

Posta de sol

En Miquel i en Joel, van aprofitat el viatge de retorn per portar la Maria a Olot.

- Deus estar contenta de tornar-te a organitzar la vida per tu mateixa i quina sort que les teves amigues tinguin lloc al seu pis compartit.

- Pse… estic contenta de tenir feina, però em sento com abandonada de nou. Tinc por de no sortir-me'n.

- No estaràs sola, tens les amigues i si necessites res, nosaltres hi som.

- Sí, però no és el mateix, fins ara estava molt protegida i ara torno a tenir por.

- Buscarem la millor manera d'ajudar-te a vèncer aquesta teva por.

 

Orenetes

Cada tarda venen les orenetes,

a les branques més altes de la nostra alzina morta.

Potser la vetllen o potser li donen vida.

Alço el cap i l'esquelet de fusta

encara ens recorda com era ella.

Alzina mare de tantes altres 

I una mica mare nostra 

ens aixoplugava del sol d'estiu

I ens feia acollidor un pati

Que sense ella semblara  desert.

Una vista de Llanars i Sant Antoni, des de La Roca.

 

-  Ostres,  això és un lloc de somni,  no? 

-  No et queixaràs,  oi? Tenim aquí  un pis,  en  una casa reformada  que és d'un dels que porten l'associació.

Vam entrar en un pis,  i  vaig veure  quatre dones de diferents edats i un noi  molt jove,  més que jo, no crec que arribés a 20 anys. Les dones eren totes una mica més grans.

- Us presento la Cati,  de moment es quedarà amb vosaltres.  Fins que trobem una feina per a ella i  es pugui buscar un altre lloc per a viure.

Mentre ens anàvem coneixent  i jo feia esforços per no oblidar cap dels 5 noms  que m'acabaven de dir,  va entrar la Tensi. Em va fer una abraçada que quasi  m'ofega  i em va repetir 10 vegades "que contenta estic de veure't i que siguis aquí"

 - Perdona'm  Cati,  que no t'hagués dit res, no t'hagués  avisat del perill  que corries.  Quan em vas explicar la decisió del teu pare,  vaig dubtar molt  si avisar-te o no,  però al final vaig decidir fer-ho així,  que l'associació et salvés  i que tu no haguessis de sospitar res,  ni t'haguessis d'oposar al teu pare,  ni al teu suposat parent.  Això hauria dificultat  que tot funcionés  tan bé com ha funcionat.

- Tot està bé si acaba bé...  ara  a veure com me'n surto  i espero que no em trobin.

- Aquell mala persona,  té  ja un munt de denúncies sobre seu,  no entenem què passa  que no l'acaben de tancar mai,  però  jo crec que aviat caurà.

- Ajudaré en tot el que pugui i  miraré  de trobar feina,  a veure si  m'hi ajudes tu també.. 

- Per descomptat que sí.  Aquí  agafaràs el relleu de la Maria,  que ja marxa a viure amb unes amigues  a Olot  que és on ha trobat feina.  

- Aquí comença  una nova etapa de la meva  vida. 

 

Les noies es deien Maria (la que ja marxava del pis),  Fàtima, Araceli i Maia i el noi es deia Roan.

Aquella nit vam parlar poc, tots van ser acollidors amb mi, i deien que estaven contents que hagués arribat. I jo crec que era ben cert en gairebé tots els casos, perquè els agradava que algú omplís el buit de la Maria. Peró la Maria malgrat les seves bones paraules, no semblava gens contenta, i per tant no era sincera del tot.

Mentre la Maria s'anava acomiadant de les companyes, la Cati va sentir que en un murmuri li deia a l'Araceli. Si no hagués vingut ella, m'hauria pogut quedar uns dies més.  

Núvol

Un núvol, com un camí

per seguir-lo amb els ulls.

I aturar el cor  que se n'hi va.

Desig de volar cada capvespre

mentre espero la lluna.