La gent vol viure en pau

 

Relats conjunts de març: Picaporta de la Casa de l'Ardiaca o de com s'expliquen les coses…

- No vindré més a casa teva,  tu creus que és manera de rebre els amics?  El teu drac m'ha mossegat! Mira!  - va dir en Miquel,  ensenyant un dit que gotejava sang.

- Passa, passa que et curaré,  Miquel,  però com t'ho has fet, això?

- Que no t'ho dic?  El teu drac, que m'ha mossegat!

- No facis bromes,  que el drac és de ferro colat i no ha mossegat mai ningú,  no pot fer-ho.

- I tant que pot!  Ho ha fet!  Mira,  que no ho vols veure?  

- Ja veig que t'has fet mal, però no sé com.

- Doncs m'ha clavat les dents,  d'això no se'n diu mossegar?

- Cert que té les dents bastant punxegudes,  si hi poses els dits,  se't poden clavar.

- Doncs això és el que ha passat.

- I per què hi has posat els dits?

- Coi, per picar!

- Nen, ets un carallot, que hi ha l'argolla, per picar!

- Casumdena! No, no, ja ho veig… si a sobre,  la culpa serà meva!

Davant del blau amb el que soc.

Repte Poètic Visual 371 Davant del blau; amb el que soc.

dins Relats en català

Trobat a En cada vers que has entès

Si la mirada es perd, horitzó enllà,

l'esperit s'eixampla.

L'esguard s'acosta

amb pessigolles d'escuma a les galtes.

De ben a prop

el blau m'excita, el blau m'aquieta.

Ulls que no miren

S'han perdut les mirades

que des de dalt podien veure

el pou, el safareig

i la gent que hi anava.

Ara hi ha més ulls que mai

però molt poques mirades.

Com les cases ensorrades,

hi ha molts ulls que no miren.

Pou i safareig

La claror grisa, sense ombres,

llisca pels carrers i per les eres.

El so de l'aigua, inexistent,

ens porta enyorances remotes,

quasi indefinibles.

Les passes em duen fins al safareig,

com si, només,  la sola proximitat,

pugués fer bugada de la vida.

Violetes a mitja escala

Pessic de lila

a la vora dels peus.

Valenta sempre.

...........................................carme

Petita flor,
en qualsevol racó
la vida neix.

.............................................McAbeu

Liles floreixen,
ballen sobre la terra,
llum i silenci.

...............................................sa lluna

La tierra lo sabe:
hay pasos pequeños
que nunca retroceden.

..............................................Núria de Espinosa

L'escala, agraïda,
endolceix l'eixutor
amb la flor lila.

………………………………………….Teresa Duch

Al punt exacte
entre terra i paret,
sorgeix la lila.

................................................Helena Bonals

Creixen valentes
adaptant-se a l'entorn.
Arreu, natura.

.............................................................Núria

Caseta

Jo no sé si viuria en una casa com aquesta,  massa coses, massa objectes. 

A mi m'agrada més l'espai, una mica buit, si pot ser.  

No obstant,  no he pogut resistir la temptació d'endur-me-la en fotografia:  

tanta vida,  tanta il·lusió  que desprèn  quan passes pel carrer.

Va regalant somriures als passants. 

Que bonic deixar-se envair per les plantes!