Relats conjunts de juny: L'escola d'Atenes

L'escola d'Atenes de Raffaello Sanzio

-  Mama, a mi no m'agrada l'escola que vaig. Em vull canviar d'escola.

- Com que no t'agrada?  Si no m'ho havies dit mai abans...

- És que abans em pensava que totes les escoles eren com la meva.

- I ara creus que no?

- Doncs no. Vull anar a l'escola d'Atenes.

-  D'Atenes?  Però, Roger, fill meu, de què m'estàs parlant?

- Tu no coneixes l'escola d'Atenes?

- No, no sé quina escola vols dir.

- Jo em pensava que era famosa perquè surt en un quadre del museu.

- No m'ho puc creure, tu vols anar a una escola que surt en un quadre d'un museu?

- Sí,  a la meva escola ens fan seure quasi tot el dia i en aquesta escola, els deixen passejar, tirar-se per terra, baixar les escales com si fossin un tobogan, xerrar tant com volen.... 

Soc...

Aquest poema ve de ca sa lluna:  

Soc enyor i serenor,

la pluja i el cel serè.

Soc mancança i plenitud,

la font i la set.

Soc desig, necessitat i pau.

El bosc i el prat.

Soc granet de sorra i univers.

I en escriure,

em despullo al mateix temps  que m'amago. 

Gat amagat

Hi ha un gat amagat

a dins de la tanca.

Entre branques i agulles

es manté ben quiet.

Jo passo, jo obro, 

arrenco, engego, 

I passo i tanco i torno a passar.

Ell resta ben quiet encara que em senti.

Qui sap si el que es pensa 

és que ningú no el veu.

Orquídia

Mira, només...

olora, 

sent 

contempla.

Consciència plena de ser un sol,

de ser pètal de ser flor.

Instant contemplatiu que se t'emporta.

Meditació pura.

 

La ciutat i les seves muralles incertes

I immediatament després de Hamnet, vaig jo i se m'acudeix llegir Murakami.  

I esclar, aquest també em mereix 5 estrelles, perquè m'ha encantat.  

Dos llibres que creen addicció  i quan els acabes els trobes a faltar moltíssim.

I ara què coi llegeixo jo? 

Podria ser ben cert, que tots plegats som només l'ombra de nosaltres mateixos, mentre que el nostre jo real es troba tancat  dintre d'unes muralles que encerclen una ciutat imaginària, però ben real.  O no.  

O també podria ser que algú que no està fet per viure en aquest món, vulgués precisament tancar-se i aïllar-se.  Aquest realisme màgic m'enamora. Tot és imaginació i tot és  real a la vegada. 

A mi m'ha encantat. Murakami pur  i si us agrada aquest autor, crec que no us decebrà. 

Abans solia rellegir llibres, quan feia temps que no els havia llegit.  Ara ho faig poc, però allò que no havia fet mai i ara sí que ho he fet és rellegir immediatament.  Ho he fet amb Hamnet i ho faré amb aquest, també.  Per no perdre'm res, jo que soc de lectura ràpida i a vegades massa...

Hamnet

Aquest és el primer llibre de 2024 que ha obtingut cinc estrelles en la meva valoració.  M'ha agradat molt. La història és interessant.  Els personatges meravellosos  i a l'Agnes me l'emportaria a casa.  Una dona molt inspiradora.

"I ara hi ha això: aquest encaix.  És completament diferent de  res que l'Agnes hagi sentit mai.  Li fa pensar  en una mà que s'enfunda un guant, un xai que surt relliscós i humit d'una ovella, una destral que esberla un tronc, una clau que gira  dins d'un pany greixat. ¿Com pot ser, es pregunta meravellada,  mentre mira de fit a fit al tutor, que hi pugui haver una cosa que encaixi tan bé, d'una manera tan exacta i pertinent?"

............................

"- Perquè aquest pis està suspès a l'aire, com el pal que travessa la A de banda a banda. No hi ha terra a sota. Només un espai buit  i més espai buit. 

- Saps - li diu tot mirant el sostre -  que és sobretot per aquest motiu que t'estimo?

- Perquè no puc dormir suspesa en l'aire?

- No. Perquè veus el món com no el veu ningú."

Xemeneia

Infinitament lluny,

per sobre les teulades

hi ha el cel i l'espai dels éssers voladors.

Serem enfiladissos

per aconseguir l’indret que busquem.

Per retrobar-nos.

Per escriure’ns núvols blancs dins del blau lluminós.

Per vigilar aixoplucs.

Per saber que som molt més que memòria.

Si et miro sempre

ben endins dels teus ulls

ets univers.