La ciutat i les seves muralles incertes
I immediatament després de Hamnet, vaig jo i se m'acudeix llegir Murakami.
I esclar, aquest també em mereix 5 estrelles, perquè m'ha encantat.
Dos llibres que creen addicció i quan els acabes els trobes a faltar moltíssim.
I ara què coi llegeixo jo?
Podria ser ben cert, que tots plegats som només l'ombra de nosaltres mateixos, mentre que el nostre jo real es troba tancat dintre d'unes muralles que encerclen una ciutat imaginària, però ben real. O no.
O també podria ser que algú que no està fet per viure en aquest món, vulgués precisament tancar-se i aïllar-se. Aquest realisme màgic m'enamora. Tot és imaginació i tot és real a la vegada.
A mi m'ha encantat. Murakami pur i si us agrada aquest autor, crec que no us decebrà.
Abans solia rellegir llibres, quan feia temps que no els havia llegit. Ara ho faig poc, però allò que no havia fet mai i ara sí que ho he fet és rellegir immediatament. Ho he fet amb Hamnet i ho faré amb aquest, també. Per no perdre'm res, jo que soc de lectura ràpida i a vegades massa...
Fent aquestes reflexions no m'estranya gens que no sàpigues que llegir desprès d'aquests dos llibres. En aquests moments de la meva vida, jo em decanto per la segona...
ResponEliminaI xerrant dels llibres, també prenc nota, crec que m'agradarà molt llegir Murakami. Moltes gràcies per les recomanacions!
Aferradetes, preciosa.
Ja feia temps que esperàvem un nou Murakami... ha complert expectatives.
EliminaAferradetes, nina!
La literatura no té límits. i tu tampoc.
ResponEliminaHe, he, he.... Moltes gràcies, Xavier. La literatura no té límits, però jo t'asseguro que en tinc molts. Malauradament. Estaria bé no tenir límits... és una bona idea.
EliminaAquest no cal que me l'apunti perquè ja l'he llegit i tens raó, no m'ha decebut gens.
ResponEliminaM'ha encantat la teva frase: "tot és imaginació i tot és real a la vegada" perquè això és just el que tornem a trobar en aquest llibre. El món de dins la muralla és diferent i estrany, però l'autor aconsegueix que mentre llegeixis el consideris tan real com el "real". Això Murakami ho sap fer molt bé i, pel que fa a mi, aquest és l'aspecte que més m'enganxa quan m'ho trobo en algun dels seus llibres com ha estat el cas. Així que torno a coincidir amb tu, a mi també m'ha agradat molt aquesta novel·la.
No el rellegiré, almenys en un futur massa proper, perquè la llista de lectures pendents ja és prou llarga; però sens dubte que valdria la pena fer-ho.
M'alegro molt que l'hagis gaudit tant com jo. Té aquest misteri, que no s'acaba de descobrir mai i mil sentits i mil continguts que no arribes mai a captar-los tots, però que són seductors i que et fan pensar un cop i un altre.
EliminaTens raó que tenim tantes lectures pendents que costa trobar el temps per rellegir i jo cada cop rellegeixo menys, ho reconec. Malgrat tot, aquest parell de llibres me n'han fet venir moltes ganes.
Moltes gràcies, Mc!
ResponEliminaCreo que te entiendo, sí antes releía desde hace un tiempo cuando un libro me gusta mucho lo que hago es leerlo muy despacio para que tarde en terminarse.
Salud.
És una bona estratègia que jo també intento, però em costa molt llegir poc a poc. Sóc impacient i si el llibre m'agrada, encara més.
EliminaUna abraçada, Erik.
Sobre "podria ser que algú que no està fet per viure en aquest món, vulgués precisament tancar-se i aïllar-se": això és el que deia Espinàs, que si no vols trepitjar la realitat que no t'agrada, hauràs de transitar per un pont de solitud. A mi m'ha passat i em passa.
ResponEliminaI a mi també, ben sovint...
EliminaJo era molt de Murakami fins a 1Q84, que em va decebre molt. Però gràcies al teu post, s'ha guanyat una segona oportunitat. Espero no arrepentir-me!
ResponEliminaDoncs no sé què dir-te! Perquè a mi aquest llibre m'ha agraadat molt, però 1Q84 també. No sé pas què et podia decebre. Si t'hi animes ja m'ho diràs.
Elimina