Orquídia


Mira, només...
olora, 
sent 
contempla.

Consciència plena de ser un sol,
de ser pètal de ser flor.
Instant contemplatiu que se t'emporta.
Meditació pura.

 

Comentaris

  1. Neix el dia atret
    per l’olor matinera
    de la primera flor.
    Desperta el sol
    per veure el color
    del primer pètal.
    Vola en la matinada l’ocell
    per descansar
    en la primera tija.
    Vol l’abella
    descobrir
    el secret amagat
    de la flor
    tastar-lo en silenci.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo com l'abella... tastarla (o mirar-la) en silenci....

      Elimina
  2. Una orquídia que vol ser admirada, segur que ho aconseguirà !.
    Bon cap de setmana :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fàcilment! Són tan boniques!
      Bon cap de setmana, Artur!

      Elimina
  3. Contemplo l'orquía, oloro el dibuix, sento el poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'actitud contemplativa sempre és agradable. Que no es perdi.

      Elimina
  4. Porto dos dies contemplant-la, olorant-la, sentint-la... i encara vull més temps...

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Paula, per quedar-te per aquí tanta estoneta…

      Aferradetes nina.

      Elimina
  5. Pues me gusta esa orquídea digital también.

    Besos

    ResponElimina
  6. "Instant contemplatiu que se t'emporta": l'important és que no t'emportis l'orquídea! Fa poc he llegit que collir una flor és com posseir una dona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Millor emportar-se-la en dibuix. Abans m'agradava colir flors, però ara ja no les cullo mai. Estan millor allà on han crescut que no pas tallades. Aquesta comparació que dius o no l'entenc bé o no hi estic gaire d'acord.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars