Orquídia
Mira, només...
olora,
sent
contempla.
Consciència plena de ser un sol,
de ser pètal de ser flor.
Instant contemplatiu que se t'emporta.
Meditació pura.
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Neix el dia atret
ResponEliminaper l’olor matinera
de la primera flor.
Desperta el sol
per veure el color
del primer pètal.
Vola en la matinada l’ocell
per descansar
en la primera tija.
Vol l’abella
descobrir
el secret amagat
de la flor
tastar-lo en silenci.
Jo com l'abella... tastarla (o mirar-la) en silenci....
EliminaUna orquídia que vol ser admirada, segur que ho aconseguirà !.
ResponEliminaBon cap de setmana :)
Fàcilment! Són tan boniques!
EliminaBon cap de setmana, Artur!
Contemplo l'orquía, oloro el dibuix, sento el poema.
ResponEliminaL'actitud contemplativa sempre és agradable. Que no es perdi.
EliminaPorto dos dies contemplant-la, olorant-la, sentint-la... i encara vull més temps...
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Paula, per quedar-te per aquí tanta estoneta…
EliminaAferradetes nina.
Pues me gusta esa orquídea digital también.
ResponEliminaBesos
Moltes gràcies, Erik!
EliminaUna abraçada.
"Instant contemplatiu que se t'emporta": l'important és que no t'emportis l'orquídea! Fa poc he llegit que collir una flor és com posseir una dona.
ResponEliminaMillor emportar-se-la en dibuix. Abans m'agradava colir flors, però ara ja no les cullo mai. Estan millor allà on han crescut que no pas tallades. Aquesta comparació que dius o no l'entenc bé o no hi estic gaire d'acord.
Elimina