dimecres, 17 de gener del 2024

Blancs i verds d'hivern


L'hivern, de vegades, és blanc i silenciós,
els àlbers, els pollancres
llueixen tronc i branques com de neu, 
mentre esperen, pacientment, 
 el seu vestit de primavera. 
La claror,  la buidor  de les branques i el seu color
escampen una pau freda i duradora.

A passes lentes caminem cap al riu,
allà, viu la intensitat, el moviment, 
el mirall, les emocions endins.
El riu i tu connectant la vida.

dilluns, 15 de gener del 2024

Enfadat i amb raó


Passen tantes coses per les quals hauríem d'estar enfadats permanentment, que el tió assumeix, generós com és ell,  les nostres enrabiades i així ens fa el regal que  puguem mantenir la nostra pau i tranquil·litat.  

Moltes gràcies tió d'Oliana!  

divendres, 12 de gener del 2024

Mirades


El verd i el blau
es manquen si no es toquen.
Un bes d'esguards.
........................................................carme


El teu esguard
arrebossa bellesa,
d'espurna freda.
.......................................................helena

Un bon inici:
"mon cor estima un arbre"
Amor per sempre.
........................................................xavier

El cel va baixant
per acaronar arbres
tots plens de vida.

.................................................................qui sap si...

dimecres, 10 de gener del 2024

Liquidàmbar


El liquidàmbar
ell mateix, sense additius 
s'ha fet Nadal.
Manté el verd, valent
i el groc de llum: garlandes.


dilluns, 8 de gener del 2024

Capvespre


El record del capvespre, de tants colors suaus i intensos a la vegada, el calfred, la intensitat i la malenconia, l'enyor de l'emoció viscuda, ens acompanyarà tota la nit, la llarga nit, perquè no sigui tan fosca.

divendres, 5 de gener del 2024

Hivern

Fotografia feta ja fa uns anyets a Bordeus

Imagino un futur 
de pas decidit i paraigües vermell.
A mig camí, entre feliç i nostàlgic.
Per construir-lo,
per fer-lo realitat.
El vull.
I a dins de mi
el pas es fa vacil·lant
(no, no, no, no és això)
i el paraigües perd color
(casumdena!).
Torno a començar:
Imagino un futur
de pas decidit i paraigües vermell.
Feliç i brillant, per construir-lo.

dimecres, 3 de gener del 2024

1954


Impressions viatgeres:

M'hauria agradat poder reconèixer, aquest lloc dibuixat del passat, en el lloc del present.  M'hauria agradat que les cases, més o menys canviades, reformades, arreglades, es poguessin comparar i dir mira, a aquella li han pujat un pis, la del costat encara té els dos balcons, diferents però ben bé al mateix lloc, en canvi a l'altra, li han canviat el balcó per un finestral...  Però no va poder ser,  no vaig trobar cap indici, cap sospita que les cases que hi ha ara, fossin les de la fotografia antiga. Potser van ser enderrocades i fetes de nou.  O potser no, potser els canvis han estat no només cosmètics, sinó essencials. Les cases, com les persones, mentre hi som, sempre tenim alguna cosa d'important i fonamental que no canvia, però jo no l'he sabuda trobar.

La font sí, l'actual té la mateixa forma, la mateixa estructura, però el material és molt diferent.  Potser està feta  de nou  o potser arrebossada de nou.  No ho sabria dir. De tota manera és gràcies a ella que se sap que l'indret des d'on es mira el mural, és el mateix indret que el del mural. 

Em va impressionar que al 1954, que és una data que ja forma part de la meva vida, encara s'utilitzessin carros com el que surt al mural i que hi hagués gent omplint galledes a la font.  Com si no tinguessin encara aigua a les cases.  Qui sap, si ben aviat, nosaltres no tindrem aigua ni a les cases ni a les fonts.

Hi ha gent que dibuixa molt i molt bé.  Moltes felicitats al Roc Black Block per una obra tan reeixida. 




L'Aida tenia 10 anys i  tenia molts projectes i moltes il·lusions.  Volia ser metgessa  i investigar moltes coses sobre l'envelli...