Relats Conjunts d'octubre: sirenes

Klimt  Sirenes  1904

- M'encanta aquesta pintura de  Klimt.

- És ben bonica sí!

- No trobes que fa somiar? A mi aquestes sirenes em tenen el cor robat.

- Ho entenc, però et podria demanar un favor?

- Sí, i tant! Demana'm el que vulguis, sireneta meva!

- Doncs precisament volia demanar-te que no em diguis mai més sirena, ni sireneta...  

- Oh!  No t'agrada?  Quina llàstima!

- Des que tenim aquest quadre penjat, que cada cop que m'ho dius em sento atrapada i  anxovada com elles...  massa sirenes per tant poc espai.

Biure o Viure, ves a saber!

Tot va ser arribar a Biure i conèixer l'alcalde. No estava pas programat, nosaltres passejàvem i ell passava per allà i ens va parlar.  Ens va explicar que el nom del poble havia estat oficial de les dues maneres, segons les èpoques. I que les dues ortografies tenien defensors i contraris.  

Sembla ser que al final ha guanyat la be alta. Però és un lloc bonic i tranquil que segur que s'hi ha de viure (o Biure)  molt bé.

 

Moment a Avinyonet de Puigventós

Després del rentador, quasi colgat, 

amb la vegetació que se'l va menjant, 

amb peixos,  

amb tot el seu romanticisme i abandonament, 

passem en pocs minuts a aquesta església de Sant Esteve, 

fortificada, 

amb merlets i fossat, 

immensa i impressionant. Contundent.  

Com canvia la mirada que hi posem, 

amb aquests contrastos tan sobtats. 

 

Escales a Orriols

Amunt i crits!

Pujarem, amb els peus tan malmesos com les escales.

Amb l'equilibri precari que ens fa anar de tort.

Pujarem poc a poc, sense aturar-nos.

 

La Muga a Albanyà

 A vegades la claror més intensa, no deixa veure el fons.

El cel i els núvols ens amaguen qui som.

La fosca també.

Hi ha aquell punt entremig, que és on ens podem veure 

tal com som, sense que cap reflex ens amagui.

Agullana

A vegades hi ha murs immensos que semblen infranquejables.

Les petites finestres no ens deixen veure els tresors interiors.

Petits tresors quotidians o potser fins i tot algun d'extraordinari.

Però sabem que hi són, els hem vist en altres moments.

O quan vivíem a l'altra banda del mur o quan sabíem mirar lluny.

La finestreta sí que la veiem, sempre ens manté l'esperança.

Vermells de tardor

Busco el vermell

tant és que sigui vermell de pètals,

com a la primavera

vermell de cireres o de maduixes,

quan arriba l'estiu,

o vermell de fulles de tardor.

Un vermell que m'empenyi

que em desperti,

i que em pinti del tot, alguns moments.