Relats conjunts de maig: Destrucció

Thomas Cole, 1836, The Course of Empire: Destruction

No cal que fugiu, homes i dones,

no cal que allargueu l'agonia.

No hi ha enlloc on pugueu anar

i la destrucció és absoluta.

Sabíem que un dia passaria,

i aquest dia ja és arribat.

La capacitat de destrucció dels homes,

ha acabat amb els animals, amb les plantes

i amb el planeta sencer, inclosa la pròpia humanitat.

No fugiu,  accepteu la derrota i la mort.

Ara sí,  ja podem dir que per fi,

ja no destruirem res més

perquè ja no queda res per destruir. 

Lletres i fils del mes de maig

Envia'm un bocí de pau, 

tu que en tens tanta.

Un trosset de la pe, de la a 

o de la u, no importa.

I jo, com si fos una llavor, 

el sabré fer crèixer dintre meu.

I la pau m'omplirà el gest.

Envia'm una mirada serena

i un somriure plàcid

i una A d'amor que ens acompanyi.

Davant la mar

Davant la mar les paraules

davant la mar els silencis

davant la mar ombres salades

davant la mar, batec de blau.

Pentinada pel vent

Amb la pinta de vent,

neixen dunes dibuixades,

muntanyes de miniatura

esquitxades de temps.

El sol a l'aigua

Dins el riuet

d'aquesta aigua enfosquida:

sorra i sol.

.......................................................carme

Camí de l'aigua
quan el sol fa la rata
sense sandàlies.

........................................................xavier

Tria la sorra
d'aquest riu enfosquit
per donar llum
als peus que la trepitgen.

........................................................sa lluna

Les plantes neden
vora el reflex del sol.
Passat que torna.

.........................................................Helena

Prop de la riba
apareix la llum groga.
El sol surava!

................................................................M Roser

Entre canyissars
i lliris de riu,
braçal perdut
del riu pare,
guarda prou aigua
per fer de llar
dels petits,
mes menuts,
amagats animals
fluvials.
Juguen entre l’ombra
que els hi cau
i la llum del sol
que es balanceja
sobre les aigües,
com essers immortals.
Un racó perdut.
Un paradís trobat.

.........................................................qui sap sí....

Nenúfars

Rastre de sol

entre la llum i l'ombra

retalls de pètals.

…………………………………………..…………Carme

Flors silencioses
sobre la superfície
de l'aigua calma.

…………………………………………….……….Xavier

Les flors de cara
no són l'únic tresor,
callen la vida.

............................................................Helena

Colors que brillen
entre les fulles verdes.
Torbats els somnis.

............................................................sa lluna

Vaixells de pètals
ufanosos naveguen
en aigües dolces.

.............................................................Núria

Pedres precioses
rodejades de verdor.
Suren a l'aigua.

..........................................................M Roser

Plats rodons trencats,
seients reials
de granotes i gripaus.
Safata a l’aigua
amb fulles i flors.
Ombrel•les pels peixos
que tapen la llum del sol.
Places on xapotejar
una estona abans de dinar.
Coliseu dels concerts nocturns.
Aeroport de libèl•lules incansables.
Retir pausat.
Descans en la vellesa.
Poseu-me un bassal
amb nenúfars sota la finestra
de l’habitació,
per anant morint a poc a poc.

...............................................................qui sap si....

Des de la finestra

Hi ha el sol i el cel blau i la calma

I també hi ha la pluja i el cel gris i la tempesta

I després: hi ha tots els colors nous que ens porten els canvis.