- A veure… que baixes de l'hort, tu o què?
- Per què ho dius, perquè no sabia res de l'Associació?
- Esclar que sí! Tothom sap que vivim a l'època de més associacions, en defensa de quasi tot, de tota la història. I d'aquesta se n'ha parlat molt.
- Home, però és que això ja passa de mida.
- Es així, què vols fer-hi?
- I jo com resolc el meu problema? Digues!
- Doncs mira una vegada vaig llegir una novel·la "Sabates Italianes" de H. Mankell, on el protagonista havia mantingut un formiguer gegant al menjador de casa seva. I vivia tan tranquil.
- A mi això no em serveix, en primer lloc, això és inventat i en segon lloc la novel·la no explica com s'ho fa per no trobar formigues a tot arreu i per no menjar formigues tant si vol com si no.
- És que no feia res… simplement vivia amb el formiguer.
- I l'associació no diu res sobre menjar formigues, encara que sigui inadvertidament?
- Segur que quan se n'adonin també s'hi posaran malament, i es defensaran com podran.
- Així els únics que no ens podem defensar som els humans?
- Ara com ara és així. Però podem muntar una Associació en defensa de les víctimes de les associacions.
- La veritat, és que una Associació de formigues per defensar el seu dret de ficar-se fins allà on vulguin, no me l'esperava. I menys que posessin multes astronòmiques si els tires insecticida. Els posaré trampes, doncs.
- Aprofita, que encara no estan regulades… a veure si les elimines abans que les prohibeixin.
- Ara mateix m'hi poso. No hi ha temps a perdre.
