Caus

Semblen buits

i no se sap si és una absència curta o llarga.

Potser és massa llarga, pels que esperen.

Cada cau guarda el caliu dels que hi van viure.

Cada pell recorda l'altra pell amb qui es va fondre.

Alguns trobaran nous camins de retorn i

d'altres, indrets llunyans on continuar la vida.

Lletres i fils 4: Lectors

Proposta de la Núria de Camins de Vida

Hi ha lectors que s'hi encaparren,

s'hi posen tant amatents,

que  quan s'empassen un llibre

els hi surt fum de la ment.

D'altres hi llisquen per sobre

i en passar-hi tan rabent

fan encenalls rinxolats

i els destrossen de valent.

I els últims amb parsimònia

llegeixen més lentament

xuclant les vides i històries

i vivint-les en present.

He volgut simplificar i ajustar-me a les tres imatges, però en veure tants lectors diversos que han passat per aquí, he continuat escrivint sobre més tipus de lectors.

Dedicat a l'Artur:

Hi ha tants lectors com llibres

o tants llibres com lectors.

Cadascú per on l'enfila

i els llegeix de dos en dos.

Dedicat a sa lluna:

Hi ha lectors que s'apassionen

llegeixen intensament

i el que fan amb cada llibre

és viure'l interiorment.

Dedicat al Xavier:

Hi ha lectors que senten música

si veuen versos rimats.

I melodies inventen

que ens deixen bocabadats.

Dedicat a l'Helena:

Hi ha lectors intel·ligents

que saben trobar la mida

entre el pensar i el gaudir

cada moment de la vida.

Dedicata la Núria:

Hi ha lectors que busquen mots

i en comparteixen fragments

i tothom que pot tastar-los

vol llegir el llibre al moment.

Dedicat al XeXu:

Tu potser no t'hi encaparres

però sí que ets tan amatent

que ressenyes i ressenyes

per enllaminir la gent.

Riu

S’enlaira, es dreça amunt

cap als núvols viatgers.

Com els missatges sense paraules.

Com la remor que m’arriba al cor.

Vola, la teva música

de notes d'aigua

que sadolla l'esperit inquiet

i aquesta ànima que cerca sempre

trobar els  rius de plenitud.

Joies

Aquarel·la inspirada en una finestra d'Empar Sáez

Poema inspirat en un poema de l'Helena Bonals

 Ho ets tot a fora

entre tanta bellesa.

Ho ets tot a dins

com un marc que m'enquadra

com les flors que m'enjoien.

Interiors

Cal mirar-nos endins, de tant en tant.

Hi tenim tota una història.

Fem espai i netegem entre les runes.

I deixem que entri la claror.

Estimem les estances interiors,

per a poder estar-hi bé,

amples, netes,

sense neguits que ens trasbalsin.

Anar fent anys ens hi ajuda.

 

La balma del temps

Quan el temps du una bena als ulls,

només anem a les palpentes 

i som abocats a mil fracassos.

Quan el temps és prou clar, 

es pot mirar enrere, 

es pot mirar endavant,

veure tot allò que vam construir

i tot allò que vam destruir,

o que es va destruir sense voler.

Podem entendre-ho, aprendre'n.

I,  aleshores, fer projectes nous 

intentant que siguin duradors.

Armari de paret

Guardo el meu tresor més gran 

a l'armari més petit.

I no em cal cap cadenat

no s'esgota, és infinit.