Heura

Hi ha cors tan encesos que quan creixen es fan estels.

Camins

On són els camins amables 

de passejada, sota del cedres, 

vora els xipresos de benvinguda?

Semblen els mateixos, però la inquietud

s'ha apoderat de cada racó del país

i se sent un crit silenciós i sostingut 

que clama arreu: a cada poble, 

a cada racó en trobem mostres i vestigis.

Res no es com era. 

Anem perdent dia a dia bous i esquelles.

I sembla que tot sigui ja irrecuperable.

Un afany destructiu ens sotja cada segon

per veure què més ens poden prendre:

de les persones en fan hostatges, 

dels nostres diners en fan armes i corrupció,

de la nostra parla un escarni constant.

Fins quan? Quants segles més han de passar

per saber ben bé amb qui hem de lluitar

i qui hem de tenir per company?

Escletxa de llum o escletxa de fosca

Al final del pas tant estret on ens trobem

hi ha una escletxa per mirar, si hi sabem arribar.

No sabem pas del cert

si serà escletxa de llum

o escletxa de fosca.

Però no ens podem quedar aturats.

Nenúfars

Ja sento l'olor d'hivern

i els nenúfars encara floreixen

a totes les basses, ara, tan llunyanes.

Somiaré cada pètal i cada fulla que sura

i dibuixaré tots els somnis per fer-los realitat.

Norai buit

Fotografia de Xavier Pujol

Hi ha un lloc on sostenir-se

però no el veiem.

Tothom va a la deriva.

I sembla que mai no arribem a port.

El passat

Els records del passat desperten a la memòria.

Sorprenents a vegades, perquè aquell instant

no és ben bé com l'havies vist altres vegades.

La memòria potser només vol divertir-se,

o més aviat fa endreça, llençant a la paperera,

tot allò que creu que ja no ens serveix...

Mirall trencat

Niporepte 306 Mirall [d'aigua] trencat

dins Relats en català

Seguint el fil de l'Helena:

Les gotes trenquen
el mirall que em retorna.
Ja no soc jo.

La llum serena

de després de la pluja

et fa somriure.

....................................................................Xavier Pujol

Només soc ombra
coberta per les gotes
que em desdibuixen.

.....................................................................Núria L. Aroca