Teixint

Com tots els niporetes de Relas en català,  aquest fil ve de l'Helena Bonals

Com una aranya
vull pescar immensitats
amb fils minúsculs.
Teixidora de mots
per on la llum s'escapa.

Balcó i rellotge de sol a Sant Pere de Ribes

Aprofitant una avinentesa de jocs, de sopa de lletres i de Pere Calders a can McAbeu, al Xarel-10, em va sortir un conte curt:

Conte inicial: Trobar el déu veritable, no va ser gens difícil, tots es deien igual i  tots estaven a la mateixa sopa de lletres.

Reaprofitant l'ambient, he continuat escrivint contes curts, per aquestes fotos i per aquesta entrada.



Conte  1: El rellotge marcava les 12. No hi havia cap dubte de si eren les 12 del migdia o les 12 de la nit. Era un rellotge  de sol

Conte 2: Van tancar el forat de ventilació de les golfes perquè no s'hi fiquessin els coloms , ni les cotorres, ni les rates ni els ratolins. No es van recordar de mirar, però, quants n'hi havien a dins en el moment de tancar-lo.  Al cap d'uns dies, en lloc de tenir unes golfes tenien un cementiri d'animals.

Conte 3: Gràcies al reforç de les baranes afegides que l'ombra dibuixava sobre la paret, aquell balcó malmès no va caure cap dia de sol. Va caure estrepitosament en un dia rúfol i fosc.

Aportacions noves:

Conte 4: "Els nouvinguts al poble, queixant-se que el soroll del rellotge no els deixava dormir, van exigir que el traguessin. Quan els van dir que el rellotge era de sol i no feia cap soroll, aleshores van exigir que exterminessin tots els grills que cantaven de nit."
..................................................................................................McAbeu


Conte 5: 
- Aquest rellotge endarrereix!!
- És impossible!
Ningú s’adonà que, el gnòmon, s’havia desplaçat perquè, a determinades hores del dia, la seva ombra acaronés una de les brèndoles, especialment estilitzada, per la que semblava no passar el temps.

................................................................................................Barbollaire

Conte 6:
El rellotge de sol de la plaça marcava les dotze, però no sabíem quina hora era, ja que duia uns quants dies aturat.
................................................................................................JPMerch

Conte 7:

Quina sorpresa em vaig endur en fixar-me, després de molts anys, que sobre la porta del balcó hi havia un rellotge de sol. Sempre havia endevinat l'hora mirant l'ombra de la barana a la paret!
..................................................................................................XeXu

Barques

‘No haver-te conegut seria terrible. Però terrible, terrible. 
I no ho sabria. A sobre, no ho sabria.’

Enric Casasses

No ho sabria.

Però sabria del buit infinit,
d'una absència desconeguda,

de la claror inabastable,

més enllà dels meus ulls.

Sabria d'una recerca infructuosa,

d'uns anhels sense horitzó.

I creuria, amb desencís...

sí, ho creuria, de veritat,

com tanta gent ho creu:

que no existeixes enlloc.

Ni tu, 
ni aquest tresor compartit.

Elixirs de llum

Buscava un elixir, no el volia pas d'eterna joventut, ni d'immortalitat, ni d'amor. Tot això ja li estava bé com estava.  Buscava un elixir de l'ara i aquí, del temps present, de l'espai lliure, d'un fluir sense mesura, d'una plenitud que retroba i se li escapa un cop i un altre, sense poder-ho evitar.

Quan va veure els elixirs de llum que havien preparat  per encàrrec  d'ella,  va triar: 

La claror groga que feia desaparèixer reixes i  límits i condicionants de tota mena. La claror blava que feia efectius els seus conjurs màgics i la claror més blanca la que deixava tatuatges tan inesborrables com invisibles sobre la pell del seu cos. 

Va aprende a fer funcionar els conjurs, la vida era més bonica amb ells.

Vinya

Ha marxat el verd tendre de les vinyes.
La tardor, a mossegades desiguals,
enfosqueix cada cep i cada pàmpol
de vermells, morats, marrons i negres.
Les ravenisses, aprofiten la calma
de la verema enllestida
per omplir de llum blanca el passadís
i es fan estora escabellada
perquè la vinya hi reposi els seus peus,
i els seus pàmpols en el seu despullament d'hivern.

Façana a Canyelles

Tot pot ser u, la finestra tancada, guardant secrets rere els finestrons. El petit xiprer ben arrelat a terra, però que vol ser forn o vol ser casa de tant que s'hi acosta. L'enfiladissa que juga amb la reixa com si fos una part d'ella o uns barrots més.  

Tot és u, perquè  hi hauria una enyorança infinita en tota la placeta si un element manqués de sobte. Tot és casa, tot és llar, tot és acolliment perfecte.

Relats conjunts de novembre: Ars moriendi

M'estava morint, lluny de tot i de tothom, i al meu voltant només hi havia personatges estranys que jo no volia veure. Sants i dimonis. Què n'he de fer jo, a l'hora de la mort d'uns sants, en els quals no he cregut mai? I d'uns diables estrafets, oferint-me corones? Corones?  Però què s'han cregut! Que jo sóc republicana i les corones reials sempre m'han semblat poca-soltes.  Marxeu, marxeu, deixeu-me morir en pau!

Tancava els ulls i ni així deixava de veure'ls. Obria els ulls i continuaven allà.  No seria pas un mal son?  Quines ironies té la vida, morir en mig d'un mal son, és com una broma de mal gust.  Però aquest últim repte de la meva vida, jo l'havia de guanyar. Alliberar-me del mal son i dels personatges inexistents.

Vaig buscar el mòbil, vaig fer unes quantes fotografies dels personatges i a la pantalla del mòbil sortia  el llit, la calaixera, la finesta, la tauleta de nit,  els dos llumets que hi feia servir per llegir... etc... ni rastre dels personatges.  La tecnologia venia al meu rescat. Si no surten a les fotos és que no hi són. Buf!!!  quin descans! Fora mals sons.

Vaig buscar a través del Telegram, les persones que més estimava, per acomiadar-me d'elles. Soc lluny de vosaltres, us trobo a faltar, m'estic morint, us estimo.  Vaig rebre immediatament tot de cors, de petons d'abraçades virtuals, que van ser suficients per a poder sentir que encara formava part de la meva tribu particular i per foragitar tots els mals pensaments.  Quan no tens res més que t'acompanyi, un mòbil pot ser tot un món de proximitat i d'afecte.