Mossèn Cinto a l'Empordà

Una placa a la plaça de l'església de Garriguella

Encara ens enamora aquesta plana,
i ens afanyem a mirar i caminar
cada camp, cada riu, cada cabana
per arribar més plens davant la mar.

I recollim l'amor cap a la terra
que el poeta ens ha volgut encomanar.
Cada poble, cada vers, cada serra
pas a pas, ens conviden a estimar.

Boadella i Les Escaules

Érem en un lloc preciós, on el nostre riu fluia lentament i s'eixamplava.  I tot fent-se un mirall ple de placidesa acollia i acollia: les oques presumides, els petits patinadors, els peixos aquí i allà. Tot era calma i la bellesa em provocava una intensitat que em feia sentir-la, com sempre, inaccessible.

Hi havia molts espais on no s'hi podia arribar.  Barreres, sovint boniques, ens impedien el pas. No se'ns acudiria mai apartar-les.  No, no pujarem l'escala ni obrirem la porta que ja sabem on duu.  Sabem que vindrà el moment de fer-ho i ara mateix, dibuixar la porta amb els dits, és ja obrir-la una mica.

Ombres de vent

El vent escampa

ombres a contraona.

Un mar de plom.

Cadires de boga

Unes cadires de boga ben curioses, per apalancar-s'hi bé... d'un cancell d'una casa de Piera.

No trauré mai la cadira del meu costat. 
Encara que sovint hi segui sola i la vegi buida. 
No la trauré, no la trauré pas.
Fins i tot buida em fa companyia.
Perquè ella sap mirar-me amb els teus ulls,
i fins i tot sap quines paraules s'han de dir per ser refugi.
Per ser refugi i força i privilegi i regal.

Relats conjunts octubre: Les filadores

Diego Velázquez, 1658, La fábula de Aracne

Fileu, fileu
que es necessita fil
per recosir les hores.
Per teixir albades somrients,
amb un roig ple de vida.
Fileu, fileu, 
que el teler no s'aturi. 
Que la llana i el fil
siguin les eines que ens calen
per a refer-nos la vida.

Finestreta oberta

Finestra a Celrà

Quan obrim la finestra, tan petita...
Hi ha espurnes, sagetes i raigs de vida
que ens omplen tot l'espai disponible.
Ens amaren.

Sanefa de tardor

Sobre el til·ler

sanefes de tardor
ens envaeixen.

Sobre la pell

també podem sentir

com ens envolta.

Encara el verd
record de plenituds,
empeny la vida.

De tants moments

viscuts intensament...

n'agafem força.