Laberint

Laberint - Cabanes d'en Garrell - Argelaguer - Garrotxa

Com la vida, malgirbada.

Opcions que, 

finalment,  

no són tan diferents.

Una forma indefinida.

Un atractiu: transitar-hi.

Sense anar enlloc.

Sortir-ne indemnes, però una mica més folls.

Trobar-nos en el mateix punt de sortida.

El bosc i el bosc.

El no res. L'abans de ser, com la mort.

Font, safareig i pont

Reiners (Vallespir)

Tot és a punt perquè les necessitats siguin cobertes: el riu i el pont, la font i el safareig. La sequera no aconsegueix prendre-li la bellesa a aquest indret, però el deixa buit de contingut, sense aigua, ja res no serveix de res.

I malgrat tot, és un lloc on t'hi quedaries una bona estona, just a la sortida del poblet, en una raconada del paisatge, que el fa més amable i acollidor. 

Passem el pont, com si anéssim a algun lloc, però no hi anem, no anem enlloc. Reculem somrients.

Cadira

Serrallonga (Vallespir)

Sota el cirerer, 
ara que ja no és temps de cireres, 
guardo la cadira a punt.
A l'ombra, 
per si vols reposar-hi, 
per si vols enfilar-t'hi.
O potser només per recordar
que el temps de les cireres
cada any, retorna.

Pintant des del balcó

Ceret (Vallespir)

D'un tros lluny, 

des del balcó, miro de dret, la vida.

I la vull pintar dels colors més bonics

I la vull dibuixar amb els mots més tendres.

No toco de peus a terra, 

i el balcó m'allunya i m'apropa.

És com una talaia des d'on et puc veure molt bé.

I puc reconèixer els teus ulls i el teu somriure.

Cinquè i últim dia

Una de les places moltes places més perjudicades a l'1 d'Octubre.

Recordatori de pistes anteriors:
Té molta aigua, (fins i tot al nom).
Pertany al Gironès.
Molt a prop de la ciutat de Girona

Tenir el Cadí com a teló de fons cada dia i cada capvespre i cada nit i cada matinada, amb els seus colors canviants, deu ser una meravella...

Quart dia

Aquesta és la plaça que heu vist moltes vegades, en molts vídeos, però amb menys tranquil·litat que la d'aquest dia de la foto. I amb molt més de mal rotllo per part d'alguns.

Ja sabem que és al Gironès i com us deia el primer dia molt a la vora d'una ciutat, que és Girona.

Del segon poble... No només és l'església la que té un fons incomparable, sinó tot el poble.
El reconeixeu?

Tercer dia: potser endevinareu les comarques, avui.

Aquest carreró tan bonic que està acompanyat de xipressos, en porta fins al cementiri.
I aquest poble pertany a una comarca gironina. 

Aquesta església dedicada a Santa Coloma, si la mirem des de l'altre costat, té al darrere un fons impressionant i magnífic de muntanya. I aquest poble pertany a una de les comarques del nord del país.