Ens assetgen

Malèvols, s'amaguen

dins del seu cau, més negre que el carbó.

Però quan arribarà la llum,

no sabran com sobreviure.

La claror els aclapara.

Canal i pont d'aigua a Moissac

Hi ha claror en cada respir
i un reflex mutu a cada instant.
Avui més que mai, som miralls de vida.

Cistells de flors

Quan em senti les mans buides, plantaré llavors.
Mentre les rego, l'aigua em mantindrà l'ànima desperta.
Si tinc nostàlgia, els poms que colliré perfumaran l'absència.
Cada pètal guardat entre les pàgines d'un llibre és un tresor que perdura.

Rosa groga

Mai res no és tan negre com per tapar totes les flors.

Font i colom

Brolla sense estridències l'aigua de la nostra font.
A vegades més alta, d'altres quasi ran de terra.
Brolla sense aturar-se per amarar tot l'entorn de miralls i reflexos.
Segueixo poc a poc el colom que es banya i beu.
I jo bec els colors tan càlids, mirall de realitats llunyanes

Sis nis d'agost de Jordi Lara: fragments

A Sis nits d'agost, en Jordi Lara ens explica els darrers dies de la vida d'en Xirinacs. Molt ben documentat i una mica novel·lat, és emocionant de llegir. 

M' ha interessat molt aquest llibre, però en comptes de fer-vos un comentari meu, us deixo amb uns quants fragments. En Xirinacs era un avançat al seu temps. Ara mateix ens faria molt de servei. En aquell moment es va malmetre una gran part de la seva força, energia i intel·ligència. No el seguíem, potser no el seguíem ni els que l'hauríem volgut seguir.

***********************************************************************************

"Lluitarem contra els forts mentre siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts"

Xirinacs

"He conegut la persona més intel·ligent  que mai no m'he topat."   Havien encetat una amistat  per a tota la vida en què en Chalamanch li va saber fer costat no pas com a seguidor  incondicional, sinó des de l'escalf comprensiu, però crític, de l'amic.

Xirinacs - Jordi Lara

Però no era la derrota  que li coïa més: no havia aconseguit la unitat dels partits catalans per recuperar les insitutcions catalanes que no fossin tutelades per Madrid, o un model  de democràcia participativa de debó en què els polítics no suplantessin el poble.

Jordi Lara

"Gandhi deia que el no violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí i ho dic ben alt, per si hi ha algun policia o algun fiscal: em declaro amic de ETA i de Batsuna."

Xirinacs

Els que de debò coneixien a Xirinacs, els que sabien  que pocs com ell se l'havien jugat tant en la defensa de la pau i la voluntat de diàleg, van pensar que havia embogit; ell, acorralat pels amics, deia  que havia comès a posta el delicte d'enaltiment del terrorisme només per violentar una llei injusta. Tres mesos després, davant la jutgessa que l'interrogava, un Xirinacs de setanta anys declarava, a més,  que la seva intenció havia estat col·laborar a l'establiment  d'una pau de debó al País Basc, ni vençuda ni resignada; que tanmateix com a seguidor de Jesús, s'esforçava en estimar l'estat espanyol; sobretot invocant Gandhi o una justícia bíblica i primitiva, remarcava que calia dispensar la violència defensiva del petit agredit davant la violència agressora del poderós.

Jordi Lara

Ningú podia saber, aquella tarda al Fossar de els Moreres, que el temerari que es rabejava immune en un titular ja havia iniciat un compte enrere sabent que li quedaven menys de cinc anys de vida.

Jordi Lara

Un dia consignava: "Faig la vida de cada dia sense diferències. Però com val cada minut!"; l'altre: "La vida  és meravellosa. Amb un pessiguet d'amor i un pessiguet d'intel·ligència la vida esdevé meravellosa."  El torturava convertir-se  en un vell com una nosa, volia fer lloc al planeta i rebre la mort en forma.

 Xirinacs- Jordi Lara

Segurament un home en té prou amb una sola raó per llevar-se la vida si ho fa des del dolor, però si ho fa des del goig i la plenitud en calen un grapat.  Xirinacs parlava de lliurar-se del tot a l'amor per Jesús, de donar-se als altres.

Jordi Lara

Roca amb la X gravada que hi ha al Pla de can Pegot, lloc on van trobar el cos d'en Xirinacs.

Allò que ens resta

Sembla insignificant allò que ens resta,
tot just una petita illa protegida,
només, per la nostra voluntat de ser.

Peró ens queda tanta claror
i l'acolliment, i els tresors engrunats.
I brilla sempre, perquè no l'oblidem,
la força interior, d'aquest poble, 
ara potser expressament dispersa.
I la claror que ens diu: 
ajunteu-vos de nou i vencereu.