Malèvols, s'amaguen
dins del seu cau, més negre que el carbó.
Però quan arribarà la llum,
no sabran com sobreviure.
La claror els aclapara.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Un dia algú va tenir la idea d'encarregar uns bancs de carrer a una artista, concretament a la Sarah Misselbrook , originària del Re...
"Ells són aquí entre nosaltres" cantava Llach.
ResponEliminaHi són, hi són. Aquesta lletra antiga, encara és vigent, com tantes, com massa, com no ho haurien de ser.
EliminaÉs una imatge una mica esfereïdora...Amb un bon esclat de llum, tot canviarà. S'haurà acabat el setge. O així ho volem pensar!!!
ResponEliminaPetonets.
La imatge potser és esfereïdora, però la realitat més! Ja veurem...
EliminaM'ha fet recordar els cavallers convertits en pedra que després Farizada , generosa, fa reviure aspergint-los amb l'aigua d'or. Una dona valenta com tu, que contempla la natura sense por.
ResponEliminaUna abraçada.
M'has fet rellegir buscar i el conte cosa que t'agraeixo. Em sembla un honor haver-te fet pensar en Farizada. Moltes gràcies, Olga! Una abraçada.
EliminaAquesta imatge és inquietant, amb aquests ulls que no se sap ben bé a quina mena d'ésser o de cosa pertanyen... Esperem que la llum trobi alguna escletxa per on pugui arribar-nos, perquè cada vegada sembla més difícil...
ResponEliminaEsperem que arribi la llum i si pot ser que no trigui gaire, que ja toca...
Elimina