Interior a Vilaverd

Acolliment, la cambra, 
i serenor d'absència.
Ram de flors seques, metàfora.
I el teu mirall, la vida.

Creu de terme

Solivella

A les carenes, invisibles gegants del vent.
Al castell, tatuatges de còdols a terra.
I just aquí la creu que assenyala el final.
El final del poble, el començament del territori.
O potser a l'inrevés.
L'entrada del poble, el comiat dels camps.
Perquè cada final és un nou començament.

El ratolí de Can Maginet

Quin ratolí

tan valent i atrevit!

... per la gatera.

Còdols de colors

Mosaics del castell de Solivella

Mosaics de la Plaça de l'església de Montblanc

Ens dibuixarem sobre la pell

formes i signes ancestrals

que ens diuen els missatges més secrets.

Com camins de còdols de colors

de misteriosa bellesa.

Campanes marcianes

Campanes de l'església de Vilaverd

- Tu creus que els terrícoles ens descobriran?
- Ni pensar-ho! Hem quedat com unes campanes perfectes! Podem espiar tranquil·lament!
- Les campanes no tenien aquests ulls tan esverats que tenim nosaltres. Com no han de veure que els mirem?
- Tu has vist que ningú s'hi fixés?  Has vist algú que ens senyalés? Has vist algú que ens mirés fixament?
- De fet, tothom passa de llarg, tenen aquests mitjans de transport, amb què van i venen, com si només els importés on coi els deixaran, i no ho entenc gaire... 
- Un mitja de transport hauria de ser per bellugar-se, però ells passen més estona buscant on aturar-se que canviant de lloc.
- Pobra gent, estan endarrerits! En realitat què volen que espiem? El que hem de fer és anar a la nostra.
- Mira, tu!  Ara hi ha algú que ens ha descobert, ens apunta  amb un aparell estranyament primitiu, sort que som de ferro colat i resistirem el que calgui.
- Ah! ja està? no ha passat res?  Potser no són tan dolents com ens pensàvem, aquests humans...
- Tinc entès que sí, que es maten i es maten per qualsevol cosa.
- Amb nosaltres no, estem escampats per tot arreu, som campanes, som antenes, som pals de bandera, som creus de terme, som teulades i terrats, som qualsevol cosa que s'alci una mica i pugui veure i mai no ens han fet res.
- I què posarem a l'informe?
- Que són uns ignorants, que són molt primitius i que sí que són molt dolents, però envers ells mateixos. Nosaltres podem venir a fer el que vulguem. No correm cap perill.
- De fet només volem prendre el sol, per recarregar la nostra energia. Quan estiguem recarregades, apa adéu i ja us ho fareu, pallussos terrícoles!

Portal de l'església vella

L'Espluga de Francolí  - Església vella

Branques de til·ler gronxen l'aire
i en respirem la dansa subtil.

El portal acull tots els esguards
i es fan recer, només mirar-lo.

Tu i jo recorrem camins i places de llum
amb les mans plenes i l'ànima amarada.

Mirall - Rentador de Vimbodí

Brolla una mirada clara

que sadolla i és mirall.

M'embadaleixo de quietud

i suro dins l'instant

i en la calma de la imatge

que em retorna.

És bell el teu reflex, esguard

que ondeja suaument el temps

i fa bategar la llum.