dimecres, 21 de març del 2018

Islàndia

Bon 11è aniversari de blog, XeXu!!! Per molts posts!

Post per celebrar l'11 aniversari del Bona nit i tapa't:  Quin viatge és el vostre preferit?

ISLÀNDIA!!!!

Si em pregunteu, com és que (jo, que no soc viatgera)  des de sempre havia tingut ganes d'anar a Islàndia, no sabria dir-vos-ho. Va ser el meu regal de 50 anys.  Una setmaneta. Me n'hi hagués quedat dues més i encara, ara, hi tornaria.

Va ser molt especial, perquè mai no havia vist una natura tan verge. Tan poc tocada per l'home i tan diferent de la que estic acostumada. Tot era especial: volcans, llacs calents, salts d'aigua immensos, geleres, icebergs, geisers, fumeroles,  basses de fang que bullen, els prats i l'absència de boscos i sobretot, ningú enlloc.

Emoció constant i una descoberta rere l'altra. Cada dia, cada hora, cada minut.  I em va fascinar fins i tot aquella llengua impronunciable,  descobrir paraules, descobrir les diferents parts d'una paraula...


A dalt he posat el text per en XeXu. Ja m'he passat una mica de paraules, però aquí us afegeixo unes fotos d'algunes pàgines dels dos albums gruixuts, gruixuts que vam fer.


Les cases antigues al camp o a la muntanya, estaven gairebé enterrades a terra, en alguns llocs la teulada era una continuació més de la mateixa herba del prat.


El volcà VITI, que vol dir infern. Amb aigua d'un blau turquesa preciós.



Poblets petits i de colors, com de joguina...

dilluns, 19 de març del 2018

Flors d'ametller



El primer ametller florit, aquest any, vora el camí, dalt de la carena, el vaig veure a mig gener. Encara, ara, a finals de  març, en veig d'altres que floreixen. Des de la tanca d'un jardí, unes quantes branques treien la seva joia ran de la vorera.

De casa l'Helena Bonals i de casa Novesflors, aquest any havia manllevat
idees,  seguint la inspiració dels seus haikus.

El blanc de neu
de puresa tan fràgil.
El blanc de flor. 


Flor de cristalls.
L'hivern us agermana.
Neu d'ametller.

divendres, 16 de març del 2018

Capella de la Mare de Déu de Montgrony

Una foto d'en Xavier Pujol

Mantinc el fil, que m'enllaça,
des dels orígens fins al final.
Des de la cova, fins al cim.
De l'embrió fins a mi.
De les meves arrels fins al present.
De la meva cultura fins a l'expressió.
No pas un lligam que em fermi,
sinó el cordó umbilical que m'alimenta.
M'alimento, avui de la nena que vaig ser.
De la llengua que vaig aprendre,
de la força de les arrels ...
i dels anhels de llibertat.

dimecres, 14 de març del 2018

Masia

D'una foto d'en Xavier Pujol

Rodes de palla
ens expliquen la feina
malgrat l'absència.


Tot  és absència.
Encara que ens enganyi 
l'instant present.



dilluns, 12 de març del 2018

Sant Pere de Montgrony

D'una foto d'en Xavier Pujol
Si mai em perdo que sigui dalt d'un turó
on l'aire és més net i la terra més vibrant.
Si mai em torno a perdre 
que el moviment del vent a les branques
em retorni la lleugeresa de ser.
I quan torni a ser forastera a tot arreu
que un bocí de cel i de prat em recordin que sóc a casa.


dimecres, 7 de març del 2018

Vora l'acàcia


Vora l'acàcia
ones de brollador
reflex inquiet.
.................................Carme
Jo no l'abasto,
oceans de joguina
posen distància.
Carme............................

La passejada
amb bona companyia
a casa teva.
....................................Xavier
La companyia
que sap fer volar versos.
en peu de pau.
Carme............................



Fer de cada passa una vivència Xavier Pujol Davant la magnificència d'aquest meandre,   indescriptible amb paraules fem  (sense cap  es...