Passatge a Sarrià

Fotografia de Miquel Àngel Vich

Les nostres passes
acompanyen els mots,
mai al revés.




































Hi ha sempre un misteri en els passatges, perquè la claror ens arriba diferent enlluernadora i màgica.
Les meves fotos fetes amb massa pressa, (impacient que soc, massa sovint)  no fan justícia a la realitat.

Els colors de foc que m'acompanyen

Diàleg d'un post que ve de la Mònica

Sento els colors de la tardor
sobre la meva pell.
I sento el vent, ara suau,
ara potent, que se m'emporta.
Batego al seu ritme
malgrat jo mateixa.
Hi ha un final que s'apropa.
D'oblit i de descans reclòs.
Reposo, ara, sobre la randa més fina
en la fredor de la tardor tan avançada.
Sí, faré una pausa
mentre em durin
els colors de foc que m'acompanyen.
Els viuré com el darrer adéu,
encara bell, cap a aquest món
sovint, el més inhòspit.

Marieta sobre una fulla seca

D'una foto de l'Anna_lara trobada a l'Instagram

Tan quieta, tan petita, tan fràgil,

em mantinc a les acaballes del meu món,

però no oblideu que tinc ales.

Buscaré la claror i les fulles tendres de nou.

Hi ha arbres i plantes perennes,

i sobreviuen a l'hivern amb un verd que no cedeix

ni claudica davant dels negres més foscos

i avançats de la descomposició final.

Quan el moment serà arribat, volarem.

Peixets 2

L'anhel de transparències en cada mirada.

El moviment incessant i opac de cada dia.

Des de les profunditats miro amunt, cap a la llum.

Si em pots veure, crida'm o vine a buscar-me.

L'instant  present, entre la superfície i la profunditat.

Entre dues aigües, nedant, nedant, sense aturar-nos.

Hi ha el tacte fresc de l'aigua sobre la pell, 

i el tacte inesborrable de la pell sobre la pell, 

com qui arriba a casa, al lloc segur.

Oasi d'aire, dintre l'immensitat de l'aigua.

Peixets

Si en el laberint d'aigua de mil camins
algun dia ens creuem atrafegadament,
no pensis pas que no vull quedar-me.
Només que fujo d'enlloc per no anar enlloc.
Creua'm i fem de l'instant permanència.
Toca'm i fem del contacte companyia.
Besa'm i que la solitud pugui sentir la dolçor als llavis.
Mira'm en la llum verda i transparent del sol a l'aigua
i explica'm allò que només explica un xiuxiueig.

Clavell de moro

Torna'ns els colors
que no són pas teus.
Rivets de groc arreu
envolten les ferides.
Cada pètal és un llaç.
I cada flor fa resistència.

Tardor a les fulles

Mentre es bressolen
amb el seu darrer vent,
tasten el vol.

Bressola'm l'ànima 

i fes-te present abans que em perdi.

No sé si em retrobaré altra vegada.

Hi ha massa coses apreses 

que hagués volgut no aprendre mai.

Som tan fràgils com les fulles seques,
encara penjant d'una branca. 

Amb vida eterna fent-nos terra.