Relats conjunts

Aquesta va ser l'última vinyeta del còmic d'en Batman i en Robin.

En Robin va creure, amb molt seny i valentia, que la violència no és acceptable, vingui de qui vingui.

Va sortir de la vinyeta, va sortir de la pàgina i va sortir del llibre.

Mai més no van tornar a viure aventures junts.

Els cercles concèntrics de Cristina Casas i Mata

Una novel·la que gira a l'entorn de la poesia de Vinyoli.

És la història de vides plàcidament normals, a les quals sempre hi falta alguna cosa... com la vida mateixa.

Enganxen les paraules, no pas l'argument.
Com si llegíssim un text ple "d'aforismes".
Com aquests:

Fragments:

"- És més fàcil callar - responc. No és res nou, el silenci sempre ha estat per a mi la sortida fàcil."

"Jo no  sóc més que un arbre que s'allunyà del bosc, cridat per una veu de mar fonda."  (Vinyoli)

"- De vegades em sembla que visc més intensament a través de la literatura que mitjançant els meus actes."

"- És tot tan monòton. Tan sabut.
- Oh... i què et pensaves?  - pregunto servint el cafè.
- Que la vida era una altra cosa.
- Com ara què? 
- Una xaranga - ho diu rient d'aquella manera tan seva que recorda una llebre.
- No fotis, Elsa.
- Què? - pregunta agafant la tassa de cafè de sobre la taula
- Que la vida és conformar-se a fer-se vell."

"Cal retrobar-nos amb nosaltres mateixos. El camí a seguir és el de la interiorització i l'escriptura és el vehicle que ens hi durà"

"La poesia per a Vinyoli no és tècnica ni exercici estilístic, sinó actitud i anhel d'autenticitat."

"Ens vàrem perdre en el pas
inacabable i únic
de l'un a l'altre".  (Vinyoli)

Escola

Com una metàfora, la bellesa, l'acolliment, la serenor i la placidesa d'aquest porxo d'una escola del nostre país, ens explica com és de dins l'escola pública catalana.

Cuidem i defensem les nostres escoles.
Defensem i fem costat als nostres mestres.
La nostra escola és avançada, plural, respectuosa amb tothom... que la deixin en pau.

És tardor vora l'aigua

I el crit de les coses invisibles

encara fa mal.

Barbollaire

Hi ha paraules com gotes de pluja
netejant ferides oblidades.
Tenim la tardor daurada
que ens envolta el peus i el cor.
I les passes ens parlen 
damunt les fulles seques.

I la nostra remor, com la del riu,

tampoc s'atura.
Que l'hivern ens dugui
la calidesa del foc, 

el caliu de les brases.

Font d'en Gurb

Només el sol té dret a les seves taques.

J. W.  Goethe

Només el bosc té dret a la seva tardor.
Només la font té dret al  seu silenci.
Només tu tens dret a la teva absència.
Només jo tinc dret a la meva solitud.

Algú té ganes d'afegir algun "Només"?

Només el poble té dret a la seva llibertat........................................... Galionar

(Sobretot la dona) Només jo tinc dret a decidir sobre el meu cos.
(també els homes)........................................................................Xavier Pujol

Només l'aigua té dret a foradar la roca i sortir lliure en forma de doll
..................................................................................................... Maria Roser

Només el poble salva al poble .................................................................XeXu

Només cercant-lo es troba el camí.........................................................Glòria

Només nosaltres tenim dret a voler ser amos dels nostre destí
.........................................................................................................Elfreelang

Només la poesia té dret a amagar-se..........................................Helena Bonals

Passatge Isabel

Amb pas lent, travessem el passatge, on la ciutat es fa tranquil·la, on la ciutat es fa barri entre turons. Les cases i els seus jardins estan separats pel carrer i tot passejant, les eixides i els patis s'ofereixen a la vista llaminers i bells, algun de ben cuidat, algun de desendreçat i ple de vida.

Entre la imatge i el vers
es passeja la mirada.
Entre colors i paraules
el so somort de la ciutat.
Entre el camí i els detalls
la ment atrafegada pensa.
Se m'escapen de les mans
tantes coses, que només retinc
aquests versos d'un sol instant:
El color rosa d'un carrer
tan pausat i amb nom de dona.

Pd: avui la inspiració m'ha vingut de ca la Consol

La font picant de Sant Hilari Sacalm

La nit m'empaita.
La tristesa als esguards,
la boira espessa.
Ni sol, ni cel serè
fan llum, aquesta tarda.

Aquesta tanca ha trobat la inspiració als núvols al cor de Noves flors