El primer poema
Trina
la merla, és com un cant, tot ell, com una cançó que tot de cop podríem
cantar i la música ens vindria donada
pel ritme dels versos. Una música plena de les sensacions corporals, potser
dolors, o potser neguits. Tan lliures
són les metàfores, que les adaptem
sempre a la nostra manera.
Pels dolors, pels neguits, arribem a cercar consols a tot arreu i en trobem a la
vegada alguns d’interiors i d'altres d’exteriors. Sembla com si la veu poètica s’arrecerés en
el silenci i sentís aquesta desempara a la nit, sense dormir, la sentís ben bé
sobre la pell, i busqués alguna fugida. Us en deixo un fragment:
”A la pell, el
desempar desgavella
i cerco verds
llunyedans, dins l’esvoranc
esponerós, esplet de
nit de vetlla.
Mentre volen ufanosos
els cuablancs,
en una plana gairebé
entrevista,
ressegueixo l’estela
dels seus cants.”
Presentació del llibre i trobada blocaire, el dia 7 d'octubre, o sigui d'aquí un mes exactament.
Va feu plans... arribeu-vos a Torelló.
Gaudireu del paisatge i de la poesia.
