Dibuixant fonts



Assedegats de transparència i agua clara
cerquem arreu les fonts.
Com un consol del desesper d'enganys i malifetes,
de la terra ens brolla, incansablement, per a tothom.
M'acosto al doll i en bec amb les mans plenes
i amb el meu cos, ensems, s'assadolla l'esperit.

Comentaris

  1. Que hem anat de ruta de fonts aquest cap de setmana?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els dibuixos sempre van endarrerits. Aquesta ruta de fonts era d'un dia d'agost.

      Elimina
  2. Sempre les fonts solen donar frescor i ombra. En temps de calor són un oasi on descansar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta Mare de la Font és una passada de frescor i ombra i de doll. L'altra és més petitona en tot.

      Elimina
  3. M'agraden molt les fonts i veure a raig, quan fa calor i l'aigua és fresca, de petita anavem molt a fer fontades, la pena és que cada vegada n'hi h menys.
    És la mare de la font de Solsona?
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada vegada hi ha menys fonts que ragin i que es puguin beure. Aquestes sí. Són a Camprodon, les dues.
      Bona nit, M Roser.

      Elimina
  4. Una aigua que calma totes les sets.
    Quin nom més escaient: la Mare de la font. El fill d'aquesta mare sí que és un ésser d'aigua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta és una bona mare... diu que moltes fonts de Camprodon tenen aigua que ve d'aquesta.

      El fill d,aquesta mare és deliciós..

      Elimina
  5. El raig d'aigua fresca és e premi gros de totes aquestes passejades. No hi ha res com tenir controlades unes bones fonts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les hi tinc totes. Ben controlades. M'encanten les fonts i la seva aigua fresca!

      Elimina
  6. Em crida l'atenció que l'estructura d'algunes fonts, és a dir, la construcció adicional de les parets, recordin un nínxol, un panteó, una sepultura, o almenys a mi m'hi fa pensar. Amb la paradoxa que les fonts són vida i en canvi l'altra mena d'habitacles tot el contrari...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres! Saps que no ho havia pensat mai? Mai no ho havia relacionat, jo!

      Elimina
  7. Sembla que una font ens hagi de redimir com l'art, tal i com t'expliques en el poema, que m'agrada molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Busquem redimir-nos on podem... sí, l'aigua, la poesia, la complicitat, la companyia... gràcies, Helena!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars