Hi havia una vegada, un nen de 5 anys, que ara ja és un avi, que va venir aquí en aquesta ciutat de la Garrotxa per a visitar uns parents, menjar una bona xocolata i passejar per aquest parc que aleshores ja existia.
Li van explicar que, allà , a Olot, que tenien la mà trencada fent imatges de tota mena, estaven fent la imatge més grossa que havien fet mai. La imatge del Sagrat Cor que s'havia de posar a sobre del temple del Tibidabo de Barcelona, per subsitutir la que s'havia destruit durant la Guerra Civil. Com que aquell nen vivia a Barcelona i sabia perfectament on era el Tibidabo, es va interessar pel tema i va fer unes quantes preguntes.
- I com ha de ser de grossa, aquesta estàtua? - va dir el vailet.
- Ui! Molt i molt, en total farà 7 metres i mig d'alçada - i li van ensenyar més o menys quan eren aquests metres, amb les cases de la plaça, com ara tres pisos, més o menys.
- I on la poden guardar, tant alta? - encara es va interessar, ell.
- La guarden a trossos, vols veure-li el cap?
- Sí! - va contestar de seguida, sense fer-se pregar.
I el van portar fins a un edifici que tenia una mena d'aparador molt gran amb un cap monumental. Un cap de més d'un metre d'alçada és força impressionant.
- Vols tocar-li el nas? Així quan ja sigui a dalt de tot del temple, podràs dir. "Jo li vaig tocar el nas"
I sí, només tenia 5 anys, però se n'ha recordat tota la vida i ho ha explicat moltes vegades, "Jo li vaig tocar el nas."
És allò d'estar al lloc oportú, en el moment oportú. En aquest cas, l'avi en va treure una divertida anècdota per explicar i ben fet que fa d'explicar-la orgullós. Tenint en compte l'edat que tenia, potser ara ja és l'única persona en tot el món que pot dir: "Jo li vaig tocar el nas". :-)
ResponEliminaMolt bona (i entranyable) història per a la vora del foc.
Abraçades.
L'avi en qüestió ja en té 81i probablement, tans raó, sigui l'únic o dels pocs que li ha tocat el nas.
EliminaMoltes gracies Mc!
Una abraçada.
Si llavors només tenia cinc anys, el deu recordar molt gros al nas. ;-)
ResponEliminaUna història molt tendra, que estic segura que li agrada explicar a tots els seus néts i abans als seus fills.
Aferradetes, preciosa.
I tant que devia set gros el nas, per un nen de cinc anys!
EliminaAferradetes preciosa!
Recordo quan van inaugurar el Sagrat Cor del Tibidabo, segurament bastants anys més endavant de quan estava desmuntat. (Avui m'assabento que el van esculpir a Olot).
ResponEliminaReal o no, van fer la comèdia que el papa de Roma, en Joan XXIII, encenia un interruptor des del Vaticà i, a través d'unes ones de ràdio, s'encenia la il·luminació que enfocava l'estàtua que, ja muntada, va ser tocada pel nen de cinc anys de la història.
Ostres, quina memòria, Xavier. Tu havies de ser ben petit.
ResponEliminaEs va inaugurar l'octubre del 1961. Ho sé perquè ho he buscat. Jo ne me'n recordo (tot i que al 61 jo tenia 9 anys) perquè ja vivia a Andorra i des d'allà l'impacte devia ser mínim.
L'avi en qüestió, que és el meu germà, ja té 81 tanys, fets de fa pocs dies. O sigui que ell en tenia 16. Suposo que d'això també se'n deu recordar, però no li he sentit explicar mai.
Moltes gràcies per la teva participació que ha acabat la història!
Una abraçada.
Al 1961 jo tenia 6 anys. Ho recordo perquè a casa vab comprar una revista (de la revista no en recordo el nom, era en blanc i negre) on explicaven tots aquests detalls.
EliminaComo corre el tiempo, es tremendo. Pero bueno esta bien por haberlo vivido.
ResponEliminaSalud.
Haver viscut, i poder-ho explicar, ja és molt.
Elimina