Relats conjunts de març: Picaporta de la Casa de l'Ardiaca o de com s'expliquen les coses…
- No vindré més a casa teva, tu creus que és manera de rebre els amics? El teu drac m'ha mossegat! Mira! - va dir en Miquel, ensenyant un dit que gotejava sang.
- Passa, passa que et curaré, Miquel, però com t'ho has fet, això?
- Que no t'ho dic? El teu drac, que m'ha mossegat!
- No facis bromes, que el drac és de ferro colat i no ha mossegat mai ningú, no pot fer-ho.
- I tant que pot! Ho ha fet! Mira, que no ho vols veure?
- Ja veig que t'has fet mal, però no sé com.
- Doncs m'ha clavat les dents, d'això no se'n diu mossegar?
- Cert que té les dents bastant punxegudes, si hi poses els dits, se't poden clavar.
- Doncs això és el que ha passat.
- I per què hi has posat els dits?
- Coi, per picar!
- Nen, ets un carallot, que hi ha l'argolla, per picar!
- Casumdena! No, no, ja ho veig… si a sobre, la culpa serà meva!
Ja va sent hora que es comencin a prohibir aquesta mena de relíquies analògiques que a hores d'ara ningú sap com funcionen. Tot el que no es pugui connectar a través d'una app del mòbil hauria de portar obligatòriament unes instruccions d'ús ben clares a l'abast de l'usuari (si pot ser amb molts dibuixets, que tampoc estem per posar-nos a llegir massa). Com, si no, la gent pot saber que està totalment desaconsellat posar els dits dins la boca d'un altre, en general... i amb molta més raó en el cas dels dracs. :-))
ResponEliminaUn diàleg molt divertit. Ben trobat!!
Abraçades.
He, he, he... que divertit el teu comentari... m'has fet riure,
EliminaMoltes gràcies, Mc!
Abraçades!
No, si el que no se conforma es porque no quiere...
ResponEliminaBesos.
Hi ha gent per a tot, en aquest món!
EliminaM'heu fet riure, tant en Mac com tu.🤭😂
ResponEliminaCrec que avui dia i veient al personatge, ni un llibre d'instruccions li valdrien.
Molt ben trobat!
Aferradetes, preciosa.
Segur que no, ah!
EliminaPerò, sobretot, sobretot... la culpa mai no és seva!
Aferradetes, bonica!
Aix, és que a qui se li acudeix ficar els dits a dins la boca del drac? És clar que l'ha mossegat... he he!
ResponEliminaM'has fet riure molt amb aquest diàleg tan ben trobat ;-)
Abraçades, Carme!
Moltes gràcies, Núria!
EliminaAbraçades, bonica!
és que ni hi ha cada un.... !!..... avui en dia, si no els dones les instruccions d'ús, ja no saben què fer ! hehehhe ben merescut, au !!.
ResponEliminaMolt divertit el teu relat, Carme ; )
S'ho ha ben buscat, per totxo!
EliminaGràcies, Artur, una abraçada.
El drac hi deu ser per fer fora els lladres. És una bona alarma, si aconsegueix de mossegar-los.
ResponEliminaPotser s'ha equivocat, aquest no era lladre ... He, he, he...
EliminaVull parlar dels meus somnis,
ResponEliminade quan era drac
i tenia por de menjar allò
que diuen que menjava.
Vull parlar de roses que punxen,
de llibres que fereixen
i de princeses no s’ho mereixen.
Vull parlar de mi,
d’un drac que vol tranquil•litat,
de quan els drac podíem volar
sense ser menyspreats.
Vull parlar de versos d’escates verdes
i lletres de color carmesí.
Vull parlar de poemes olorosos
i records rovellats
amb cap de ferro colat
i cos de fusta llustrosa amb vernís.
Vull parlar de quan rere nosaltres
s’escrivia a l’aire un bon dia
i fins i tot de vegades
entre família es depositava
a cada galta un petó.
Vull parlar de quan dracs, mans,
i altres que com jo, guardàvem la casa
i rebíem visites de tots colors.
Vull parlar de quan no érem invisibles
tot i estar a l’abast.