Relats conjunts de març: Picaporta de la Casa de l'Ardiaca o de com s'expliquen les coses…
- No vindré més a casa teva, tu creus que és manera de rebre els amics? El teu drac m'ha mossegat! Mira! - va dir en Miquel, ensenyant un dit que gotejava sang.
- Passa, pasa que et curaré, Miquel, però com t'ho has fet, això?
- Que no t'ho dic? El teu drac, que m'ha mossegat!
- No facis bromes, que el drac és de ferro colat i no ha mossegat mai ningú, no pot fer-ho.
- I tant que pot! Ho ha fet! Mira, que no ho vols veure?
- Ja veig que t'has fet mal, però no sé com.
- Doncs m'ha clavat les dents, d'això no se'n diu mossegar?
- Cert que té les dents bastant punxegudes, si hi poses els dits, se't poden clavar.
- Doncs això és el que ha passat.
- I per què hi has posat els dits?
- Coi, per picar!
- Nen, ets un carallot, que hi ha l'argolla, per picar!
- Casumdena! No, no, ja ho veig… si a sobre, la culpa serà meva!
Ja va sent hora que es comencin a prohibir aquesta mena de relíquies analògiques que a hores d'ara ningú sap com funcionen. Tot el que no es pugui connectar a través d'una app del mòbil hauria de portar obligatòriament unes instruccions d'ús ben clares a l'abast de l'usuari (si pot ser amb molts dibuixets, que tampoc estem per posar-nos a llegir massa). Com, si no, la gent pot saber que està totalment desaconsellat posar els dits dins la boca d'un altre, en general... i amb molta més raó en el cas dels dracs. :-))
ResponEliminaUn diàleg molt divertit. Ben trobat!!
Abraçades.
No, si el que no se conforma es porque no quiere...
ResponEliminaBesos.