Damunt del prat

Quan s'amaguen les paraules

les busco entre la pluja, la neu o la boira,

per estendre-les bé, a ple sol.

Damunt de prat, vora del bosc,

a mig camí de la carena

les paraules creixeran

alimentades de cel i de núvols blancs.

Quan s'amaguen les paraules,

els versos poden ser, només, una imatge.