Relats conjunts de setembre: Ballarina amb ram de flors

Era un teatre vell i atrotinat,  que s'havia hagut de tancar,  ja feia un parell d'anys, per manca de manteniment.  La Violeta era una  jove ballarina,  que hi vivia a prop.  Cada vespre,  quan sortia de treballar del forn de pa on feia de dependenta,  entrava en secret al vell teatre i ballava dalt de l'escenari,  sola.  I és que ella no era fornera, era ballarina.  Havia après a ballar de petitona i sempre havia mantingut la fal·lera pel ballet,  però  amb tan poques oportunitats  de tenir èxit que havia acabat despatxant pa. 

I ella es vestia, es posava qualsevol música que li agradés ballar  al seu mòbil  i ballava improvisant cada gest i cada moviment.

Un dia en arribar al teatre,  buit com sempre,  va trobar dalt de l'escenari  un ram de flors.  No va dubtar ni un segon que era per a ella, encara que ho trobava molt misteriós. Qui l'havia vist ballar?  Qui li havia deixat les flors?   Estava tan contenta que va ballar amb el ram,  amb el ram fent de parella, amb el ram fent de vel,  amb el ram fent de bastó...  a veure si li confessava el seu secret.

Es va guardar les flors i cada dia ballava amb el ram, fins que,  un vespre,  quan ja estava pensant en llençar-lo,  perquè les flor eren totes desfullades,  al mateix lloc en va trobar un altre de nou. Aquest cop sí que li va quedar clar: tenia un admirador secret,  ella pensava que ballava sola i resulta tenia un espectador,  un de sol, i ben amagat, però que l'admirava.